Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Joana Serrat cantautora
18.09.2012

“Anar al cau va reafirmar el que encara no sabia: que sóc feliç fent cançons”


Sònia Calvó (col·laboradora de l’equip de Comunicació) · Fotos: Albert Eritja


Joana Serrat (Vic, 1983) va entrar a l’AEiG Guillem de Montrodon de Vic com a daina i va arribar a fer-hi dos anys de cap. Cantant i compositora, fa poc que ha tret el doble CD The relief sessions amb un estil que va des del folk fins al pop.

Com és que vas entrar al cau?
Vaig entrar als escoltes perquè un amic me’n va parlar i hi vaig estar 10 anys. La veritat és que tinc molt bon record de tots els anys que hi vaig ser: tant de daina, com de noia guia, caravel·la i truc. Després vaig fer dos anys de cap.

« Em costa d’imaginar com hagués estat la meva adolescència sense anar als caus; hi va haver un temps en què tot girava al voltant dels escoltes; va ser una molt bona època. Forma part del meu creixement, de la meva història de vida. »


Què t’ha aportat el teu pas per l’escoltisme?
Sincerament, em costa d’imaginar com hagués estat la meva adolescència sense anar als caus; hi va haver un temps en què tot girava al voltant dels escoltes: les sortides, els amics, les activitats, els cam­paments, les rutes, la intendència... Va ser una molt bona època. Forma part del meu creixement, de la meva història de vida.

Creus que el fet d’haver estat a un cau ha influït d’alguna manera en la teva carrera musical?
A les sortides sempre hi havia algú que portava una guitarra i cantàvem tots ple­gats al voltant del cançoner. Suposo que va reafirmar el que encara no sabia: que sóc feliç fent cançons.

Com veus el futur de l’escoltisme i el guiatge?
Des que vaig plegar que estic bastant des­connectada del Moviment; no sé per on passeu. Jo espero que continuïn educant en valors com el companyerisme, la soli­daritat, el respecte per la natura i l’entorn, la diversió... el que a mi em van ensenyar.

Aquest any has tret un CD doble, The relief sessions, amb cançons enregistrades el 2009 i el 2011. Perquè un CD doble?
En principi havia de treure un EP (l’actual cara A del disc) però no trobava disco­gràfica, després no tenia finançament per a pagar-me una autoedició i així va anar passant el temps fins que vaig enregistrar la segona cara, la B, i vaig decidir que faria un doble disc ja que totes aquestes cançons sortien de la mateixa idea, for­maven part del mateix engranatge, del mateix procés creatiu.

Què hi podem trobar?
Hi podeu trobar cançons tranquil·les, me-lancòliques, d’altres més mogudes i més alegres. Totes aquestes cançons sorgeixen en un moment molt concret de la meva vida, vaig entrar en un espiral de tristesa: sentia que ja no podia fer cançons i per tant vaig deixar de creure en el meu poten­cial creatiu; no m’agradava res del que havia fet anteriorment, no podia escoltar els dos discos que tenia gravats perquè no m’hi sentia gens identificada. Llavors vaig conèixer una persona que em va fer creure un altre cop en les meves cançons i vaig començar a composar de nou.

És la primera vegada que cantes en català. A què es deu aquest canvi?
Vaig versionar la cançó “Pecats”, dels Dubble Bubble, i m’hi vaig sentir còmoda. Vaig pensar que com seria fer-ne alguna amb lletra pròpia. I així ha set que vaig escriure “El meu regne”, després “Vacuum (L’Astronauta)” i “Princesa de Colors”.

Té a veure amb el canvi de JST a firmar com a Joana Serrat?
No. El canvi de les inicials a Joana Serrat és senzillament que volia que quedés clar el canvi estilístic entre la primera etapa i aquesta, perquè en aquesta hi he trobat una sonoritat amb la qual m’hi sento molt identificada.

Quins artistes et serveixen d’inspiració?
Principalment per a aquest disc, he estat molt influenciada per Joanna Newsom, Bon Iver, Bill Callahan, Cat Power. Però a mi m’han marcat moltíssim compositors com Xesco Boix, Neil Young i Bob Dylan.

Quins plans de futur tens ara?
Ara espero poder continuar presentant el disc a concerts i a festivals; i, en un futur no gaire llunyà, m’agradaria poder tornar a entrar a l’estudi per a gravar nou mate­rial i seguir creixent musicalment.

Font: El Correu 82, secció Gent de Moviment. Tardor 2012


Comparteix