Campaments i Més va fer per a El correu núm. 100 un recull del Top 10 de les sortides ja publicades en anteriors números de la revista.
Viure l’escoltisme és com fer un màster en compromís social i en capacitat de lideratge
Els Antics Escoltes i Guies aprofiten la celebració dels 100 números d''El correu' per fer un repàs de la història de la revista de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
Els escoltes i guies creixem al cau sentint que allò que fem transforma, que som un agent real de canvi, que les nostres accions incideixen i repercuteixen en el nostre entorn, que "deixem el món millor del que l'hem trobat". Nosaltres n'estem convençuts i convençudes i ningú ens en fa dubtar, però traslladem a la societat la transcendència de les nostres accions i projectes?
Celebrem els 100 números d’'El correu' posant sobre la taula temes com la importància de comunicar la nostra tasca en l’escoltisme i el guiatge i les eines i recursos dels que disposem per fer-ho.
Entrevista a l'Andrea Jiménez, la Míriam Giménez, l'Olga Maneja i la Rosalba Capdevila, caps de RiNG de l'AEiG Arrels sobre el creixement personal a la unitat de Ràngers i Noies Guia.
Des de Castors i Llúdrigues fins a ser Trucs, l’escoltisme i el guiatge fomenta un aspecte indispensable per a l’educació d’un infant: el creixement personal. El cau ofereix una sèrie de recursos que ajuden cada escolta i guia a viure un procés de creixement únic i personal. Encara que cada cas és diferent, qualsevol persona que hagi estat en el moviment pot reconèixer que el progrés és constant i que continua fins i tot mentre s’és cap.
Si ets d'aquelles persones que t'agrada fullejar la revista 'El correu', col·leccionar-la o compartir-la amb la família o companys/es de pis, ja pots demanar el número 99 en paper! Ja que a partir d'ara només s'imprimirà sota demanda.
No podem normalitzar la situació, hem de parlar sobre la crisi de les persones refugiades i el cau és un bon lloc per fer-ho
En plena temporada de campaments recuperem aquest reportatge publicat a 'El correu 94' que els situa com a camp base de l'escoltisme i el guiatge.
Entrevista al Mohamed Shaimi de l'AEiG Can Tona sobre el creixement personal dels infants a la unitat de Ràngers i Noies Guies.
Aquest curs que aviat començarà, els agrupaments podran participar en deixar les boles Nendo Dango a la zona afectada, per tal que la nostra llavor de canvi creixi i doni vida a la terra.
El passat 29 i 30 d’abril Tàrrega va esdevenir l’epicentre de l’escoltisme català. Més de 13.000 infants, joves, caps i persones voluntàries d’arreu del territori català i també de Mallorca i el País Valencià vam fer realitat la Jamborinada, la trobada d’escoltes i guies més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Va ser un cap de setmana històric, on no només es va visibilitzar la dimensió de l’escoltisme a casa nostra, sinó que també se’n va remarcar el seu potencial transformador.
A l’Agrupament vaig aprendre a treballar en equip i per projectes
“Som, fem, transformem” és el lema del nostre pla estratègic, aprovat el novembre del 2015, que estableix tres grans objectius estratègics: identitat escolta i guia, participació i impacte social. I és que si una cosa defineix els escoltes és la voluntat de deixar aquest món una mica millor de com l’hem trobat, però alhora de créixer com a persones en tot aquest procés. I no només són paraules boniques. Tenim uns projectes educatius pensats i repensats per tal que també tinguin una utilitat social: tenim els projectes d’Aprenentatge i Servei.
El cau té un paper molt important en aquesta situació: continuar fent la tasca que cada cap de setmana fan els agrupaments a Catalunya
Volem que els nois i noies actuals del Moviment puguin viure les experiències que nosaltres vam viure
La revista El Correu ha preguntat als i les caps com s’ho fan per motivar als infants i joves durant tot aquest curs de Jamborinada. Ara que ja us esteu inscrivint, us donem pistes per engrescar a totes les branques!
Quan vas a una trobada d’aquestes dimensions no saps ben bé què esperes trobar-hi
El pas per l’agrupament i per l’Escola de Formació ens ha donat uns coneixements del món del lleure que ens han ajudat molt a emprendre aquest camí És molt difícil separar el que hem viscut dins l’agrupament perquè és una part de com som
Tant important és per a nosaltres el que oferim cap a fora com el fet que sigui coherent amb com som
La llei escolta és un sistema de valors que com a persones ens fem propis
L'escoltisme ens ensenya a confiar en els altres i a tenir esperança És treballant plegats, amb dedicació i bona voluntat, que podem canviar les coses
Els llops i les daines es troben en una edat en la qual necessiten moure’s, tenen afany de descobrir nous móns i idees noves i són riallers a més no poder, però també és quan comencen a tenir vergonya i petites inquietuds.
La gràcia del cau és la seva atemporalitat, el fet que s’adapta a cada indret i cada moment
Des del primer dia, l’escoltisme va abraçar la música com a element imprescindible per a fer créixer la seva proposta educativa. Una vinculació històrica que al llarg dels anys ha tingut músics referents per a l’escoltisme i el guiatge i escoltes i guies referents per al món de la música. Ens endinsem en aquest element únic de gran valor pedagògic, identificador i que exerceix com a transmissor de la nostra llengua i cultura.
Les arts escèniques faciliten el coneixement personal i col·lectiu
La participació dels trucaires hauria de ser sincera i compromesa, defugint dels tòpics, fruit d’un progrés personal al llarg de la seva etapa al cau
Truc és el moment en què realment han d’esdevenir persones crítiques i compromeses amb la societat
El treball de processos ajuda a treballar els conflictes a tots els nivells
El mètode de funcionar del cau és molt útil i eficient, i això ha influït les escoles
Només si la ciutadania coneix el riu el podrà estimar i el podrà defensar T’adones de com d’important és tenir mà esquerra, sintonia i empatia per treballar en grup
Durant tota la meva vida he estat una apassionada del cau. Crec que t’aporta coses que no pots aconseguir enlloc més
“Amb més de 1.000 caps no havíem tocat mai, però sí que ho havíem fet a llocs amb molta gent de cau, com al Xarbot”