Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

22.01.2013

Jordi Porta: “No critiquis, compromet-te”

En motiu de la investidura de Jordi Porta com a doctor “honoris causa” per la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperem l’entrevista que li vam fer la tardor de 2011 al número 78 de la nostra revista, El Correu.

Comissari general de MEG durant l’època franquista i primer president de la Federació Catalana d’Escoltisme. L’any passat va ser guardonat amb la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i actualment presideix la Fundació Enciclopèdia Catalana. Ha desenvolupat nombrosos càrrecs a entitats de la societat civil com Òmnium Cultural, Cristianisme Segle XXI o la Fundació Jaume Bofill. Té clar que l’escoltisme i el guiatge segueixen ben vius i que han de saber donar resposta a les necessitats de cada època.

Text: Carla Liébana
Fotografia: cedida per Jordi Porta

Recordes alguna anècdota de la teva època al cau amb especial intensitat?
La dels Campaments Escola del 1953, organitzats per Mossèn Batlle, on ens vam reunir gairebé 300 joves: feia bivac amb el meu grup quan ens van despertar 50 guàrdies franquistes que van començar a sermonejar M. Batlle, dient-li que com és que tractava amb els “rojos” amb tot el mal que havien fet durant la guerra. Ell els responia tan serè que al final van decidir quedar-se a la Missa! Això sí: ens van fer donar-los les camises i cada vegada que cantàvem una cançó en català… ens responien cantant-ne, encara més alt, una en castellà!

Vas entrar al Moviment quan anaves a una escola orgullosa de ser del bàndol franquista. Què va suposar per a tu aquest contrast?
Em va permetre gaudir d’una educació amb un rerefons pedagògic totalment diferent. L’escoltisme era un lloc obert, lliure, on hi anaves “si volies”. L’experiència em va ensenyar el compromís amb el grup, el treball en comunitat per decidir els projectes assumint responsabilitats individuals i, sobretot, la capacitat de reflexió social.

Què t’ha aportat el teu pas per l’escoltisme?
Més enllà de tot això que comentava, he de destacar el privilegi d’haver conegut gent com M. Batlle, Genís Samper (Creu de Sant Jordi), Mª Rosa Carrasco (fundadora de les Guies Sant Jordi), Jordi Bonet (Creu de Sant Jordi i
director de les obres de la Sagrada Família) o Oriol Martorell (Premi Nacional de la Música de la Generalitat de Catalunya).

Per què creus que als escoltes i a les guies se’ns coneix tan poc?
La veritat, no tinc aquesta sensació. Però podria ser que el fet que durant molt temps s’hagi fet “conya” amb nosaltres (xirucaires, kumbaiàs…) xoqués amb la generació “progre” de fa anys. El boyscout americà de les pel·lícules ha contribuït a mantenir els estereotips, malgrat que l’escoltisme i el guiatge català han begut molt més del francès i del belga. Una altra raó pot haver estat la creació del Servei de Colònies d’Estiu o dels esplais, organitzacions que podrien haver estat complementàries amb l’escoltisme i el guiatge, però sovint han estat competència.

Has ocupat nombrosos càrrecs importants a diverses organitzacions de renom. Els anys que vas ser dirigent del moviment escolta, t’han servit d’escola?
No sabria relacionar-ho directament, però tots aquests càrrecs han estat duts a terme des de la gratuïtat. Així que l’esperit de servei segurament és un valor que em va marcar durant la meva època escolta.

Com a president d’Unescocat, treballes al costat d’un altre escolta, en Miquel Àngel Essomba, que dirigeix l’organització. Aquest tret en comú us facilita la feina?
L’entesa amb en Miquel Àngel és molt fàcil i segurament el nostre passat escolta té a veure amb la nostra visió actual del món —a banda que l’objectiu de la UNESCO encaixa perfectament amb l’escoltisme i el guiatge.

Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana treballen de manera activa per la llengua, la cultura i el país. Els mitjans de comunicació complementen aquesta tasca o l’obstaculitzen?
Hi ha de tot però, afortunadament, en els darrers anys han nascut iniciatives que han aportat grans novetats i, fins i tot, s’han creat edicions en català de diaris que tradicionalment només eren en castellà. Tot i així, penso que als mitjans (i a la societat en general) els agrada molt criticar i, sí, l’anàlisi és necessària però… i després què? L’escoltisme i el guiatge ens ha ensenyat a anar més enllà: hem de criticar però després actuar. Jo sempre dic “no critiquis, compromet-te”.

Com valores el moment que està vivint l’educació al nostre país, entre les retallades i la polèmica sobre la immersió?
Quan es va implantar la immersió, l’objectiu era assegurar el coneixement de les dues llengües oficials de Catalunya, tot fomentant la que havia estat minoritzada políticament durant dècades. I s’ha demostrat que funciona. Pel que fa a les retallades, vivim moments difícils i els polítics no ho tenen fàcil per sortir-se’n, però òbviament defenso que la sanitat, l’educació i les pensions han d’estar assegurades per a tothom.

Com a filòsof, quin llibre ens recomanaries per fer una bona reflexió?
Dos llibres recents: Jo confesso de Jaume Cabré, sobre l’existència del mal, i Cervell i transcendència de Ramon Maria Nogués —escolapi i consiliari escolta— que reflexiona al voltant de la transcendència.

Entrevista publicada al número 78 d'El Correu, la revista de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.



Etiquetes

Comparteix