Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

22.02.2013

“Sóc de cau... i què?”

"Ens diuen xirucaires. Kumbes. Els despistats ens diuen boy scouts. Alguns no entenen que ens agradi dormir al bosc. Altres es sorprenen que els caps s’hi dediquin sense cobrar. I el millor de tot és que ens és igual el que es pensi...

...Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són gore-tex ni gore-res i que es mullen molt aviat. Ens agrada repetir mil vegades aquella anècdota que només fa gràcia als implicats.

El millor és que amb dos gomets a les galtes et disfresses. El millor és que unes manetes de sis anys facin les croquetes del sopar. El millor és quan amagues els llagrimots d’enyorança sota una gorra i algú se n’adona. El millor és embrutar-te de fang, pintura i farina al mateix temps. El millor és que el pa amb vi sucre sigui tan dolç, la riera sigui tan freda, el sac de dormir sigui tan gruixut, les piles del lot siguin tan efímeres.

Ser de cau és ser reversible. Hi ha la part de fora; la de riure i cridar, la de cantar i jugar, la d’observar i crear. També hi ha la part de dins; la de donar i rebre; la de dir i escoltar; la de descobrir i descobrir-se. L’idea de grup és fer un cim, compartir és passar-se el vol d’amanida, fer-se costat és ser-hi quan el joc de nit fa por.

Un munt d’anys multiplicats per centenars de sensacions donen un total de milers d’experiències. Són aquelles que hem viscut tots els que sabem perquè quaranta anys són tant importants i sobretot perquè ens agrada ser com som.

No fa masses dies vaig tornar a berenar pa amb vi i sucre. I sé perfectament on tinc guardat el fulard i també sé on tinc aquelles xiruques fetes caldo. I aquelles fotos que mai em canso de mirar. I és que som d’aquesta manera... i ens agrada."

Aquest text, extret del bloc “Pessigant núvols a estones”, és un fragment d’un text escrit per Aleix Solà en motiu del 40è aniversari de l’AEiG Ali Bei (publicat el 13 d’abril de 2009).



Etiquetes

Comparteix