Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

17.01.2015

[Reportatge] Excursionisme i escoltisme, una relació que cal renovar?

muntanya, excursió, natura, truc, rotllana, aeig sant narcís, prat, màrfega

La unitat de Truc a Talaixà.
AEiG Sant Narcís

Fer muntanya està de moda o, com a mínim, proliferen les curses i activitats en aquest entorn. Mentrestant, l’escoltisme i el guiatge, lluny de la competitivitat i els cronòmetres, segueixen reivindicant l’acostament a la muntanya com ho han fet sempre: com una manera d’aprendre a conèixer la natura i a estimar el país, com un espai per a la convivència amb el grup i el creixement personal. Últimament, però, algunes veus alerten que els agrupaments han anat abandonant les excursions i els campaments i opten per fer sortides més urbanes o anar a cases de colònies en lloc d’acampar. És cert que cada cop som menys “xirucaires”? Què ens perdem si deixem de fer muntanya?

(Reportatge publicat originalment a la revista El Correu número 90, que us podeu descarregar íntegrament aquí)

Aquest 2014 s’han fet 700 curses de muntanya, 100 més que l’any passat, segons dades de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada. Alguns corredors de muntanya, com Kilian Jornet, tenen una fama que fins ara semblava només reservada a esportistes d’altres disciplines. La indústria esportiva i els mitjans de comunicació —alguns fins i tot amb canals especialitzats sobre el tema— han arribat a l’àmbit de la muntanya, un símptoma —i alhora una causa— que fer camins i pujar cims s’ha popularitzat.

Però aquesta tendència dels darrers anys camina lluny de la manera com tradicionalment s’ha entès la relació amb la muntanya des de l’escoltisme i el guiatge. “Aquesta no és la nostra aposta. El nostre model no és competitiu ni individualista, nosaltres entenem la muntanya com un espai de convivència en grup i de creixement personal”, explica en Miquel Masferrer, de l’Àmbit de Natura de MEG.


L’escoltisme i l’excursionisme, units des dels orígens

La natura és el marc educatiu per excel·lència en l’escoltisme i el guiatge. El fundador del Moviment, Baden Powell, va veure clara de seguida la potència pedagògica de les acampades i les excursions: “Fer caminades i descobrir nous indrets és sempre una gran aventura. Us enfortirà i endurirà de tal manera que tant us serà que faci vent com que plogui, que faci calor o com fred”.
 
A Catalunya, l’excursionisme i l’escoltisme caminen lligats des dels inicis i, sobretot, en els primers temps del Moviment al nostre país. Els grups de minyons constituïts abans del 1936 pertanyien a centres i entitats excursionistes. “És sota l’empara del Grup Excursionista que neix i arrela a la ciutat de Girona el moviment escolta”, detallava Salomó Marquès en un dossier publicat a la Revista de Girona.
 
No va ser fins després de la Guerra Civil que els Minyons de Muntanya van començar a actuar amb independència de les entitats excursionistes, ja lligats a l’autoritat diocesana, tal com explica el llibre Escoltionisme. Escoltisme i excursionisme, editat el 2002 per la Fundació Sant Jordi i la Demarcació de Girona de MEG.

“Hem anat de ruta amb pals de tenda trencats, hem fet 17 hores d’autocar per conèixer altres “scouts”, ens hem sentit “super-herois” arreglant tendes després d’una tempesta d’estiu i, sobretot, hem vist l’alegria i la il·lusió dels més petits fent jocs i activitats en un terreny solellós i ple de mosquits.”
Sara Menéndez, cap a l’AEiG Sant Ferran (Barcelona)


Ens estem allunyant de la muntanya?

Des d’aquells primers agrupaments que naixien a recer dels centres excursionistes ha plogut molt, i actualment algunes veus alerten que l’escoltisme s’allunya cada cop més de la muntanya. És una percepció imprecisa, dels que pensen “en la meva època sí que ho fèiem bé”? O realment els agrupaments fan cada cop menys sortides a la muntanya?

Un dels precs més aplaudits en l’última Assemblea General feia ús de la ironia per expressar precisament que la manera de fer muntanya al cau “ja no és el que era”: “Què se n’ha fet dels cançoners de camp d’estiu amb els esquirols de veritat i les cançons mítiques? (...) Ja quasi no podem fer latrines ni instal·lacions als terrenys, hi posen vàters i tot de casa. (...) Hem canviat les xiruques per les rastes… (...) Som escoltes de Decathlon”.

La maror de fons no és nova: “(...) Per diverses causes, en els darrers anys ens hem anat allunyant progressivament de la natura i ens manquen eines per a descobrir-la i, sobretot, per a viure-la. Molts de nosaltres no estem prou preparats per saber viure la natura i, especialment, saber-la aprofitar per treballar l’espiritualitat, el grup, la persona i les habilitats”. Ho diu el Pla Triennal de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya per al període 2012-2015, que té com un dels cinc eixos estratègics “Essència: la natura com a font d’aprenentatge”.

En Miquel Masferrer ho matisa: “És una sensació generalitzada i crec que hi ha part de veritat, però no és tan dramàtic com de vegades es pensa”. En els campaments se segueix fent muntanya, però a les sortides de caps de setmana no tanta. “Les unitats cada cop fan més excursions de pobles i ciutats i menys de muntanya”, expliquen al web d’Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès.

Tot i que no hi ha cap registre del total d’excursions, sortides i campaments a la muntanya que els agrupaments fan durant tot el curs, les reserves a la xarxa de terrenys d’acampada de Campaments i Més ens donen algunes pistes en aquest sentit. El nombre total de reserves fetes per agrupaments de MEG ha augmentat un 10% entre els cursos 2007/2008 i 2013/2014, però aquest increment es deu sobretot a les reserves fetes en el període d’estiu (que han augmentat un 37%) i de setmana santa (23%). En canvi, les reserves de terrenys en cap de setmana van disminuir un 36% en aquests set cursos.



 
Paral·lelament, la tendència de l’administració és reglamentar cada cop més les excursions a la muntanya, i sovint des d’un marc molt allunyat de l’estil educatiu escolta i guia. A la llarga, el nostre model es pot veure amenaçat per una regulació pensada per a un perfil de monitors professionals especialitzats en esports de muntanya, que obligui els caps a tenir una formació específica per anar amb els nens i nenes a pujar un 3.000 o a fer una ruta en bicicleta. 
 
Alhora, també cal fer autocrítica, perquè cada any hi ha ensurts en excursions que no estan ben preparades. Tots hauríem de poder fer l’Aneto. Ara bé, tots els caps estan formats per fer l’Aneto? Jo crec que no. Cal comprometre’ns a ser seriosos amb la formació tècnica de muntanya”, diu en Miquel Masferrer.

“Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai no tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són “gore-tex” ni “gore-res” i que es mullen molt aviat...”.
Aleix Solà, excap a l’AEiG Ali Bei (Navàs)

 

La muntanya, el millor escenari per al mètode escolta i guia

Per a l’escoltisme i el guiatge, la natura és l’escenari ideal per a l’acció pedagògica o, dit en llenguatge propi, el “lloc bo” per excel·lència. Tal com el va definir en Raimon Ribera al número 1 de la col·lecció “Parlem-ne”el “lloc bo” és un espai que ajuda a desenvolupar la persona, o sigui, que ajuda les persones a  créixer, madurar, a desplegar el seu potencial i a humanitzar-se. 

I si la natura és el “lloc bo”, podríem dir que la muntanya és la cirereta del pastís. L’escoltisme i el guiatge sempre s’ha mirat la muntanya com un espai per al creixement personal i la vivència d’experiències significatives, on la convivència amb el grup és la clau, i ho ha fet des d’una perspectiva pedagògica i de coneixement del territori, en connexió amb la tradició excursionista catalana.
 
La muntanya ens permet treballar els pilars bàsics del mètode escolta i guia, com les tres opcions (país, persona i espiritualitat). Dins del moviment escolta hi ha maneres diverses d’entendre l’opció país, però tothom té clar que aquesta inclou l’excursionisme: el país es fa amb els peus, es coneix caminant-lo. I què millor que l’ascensió d’un cim o una vetllada amb estels per trobar-se amb un mateix i treballar l’espiritualitat o la transcedència? Per no parlar de l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió del grup, elements essencials de l’opció persona.
 
El mateix passa amb els dinamismes, els trets qualitatius que configuren el treball pedagògic en l’escoltisme i el guiatge. Per posar només dos exemples: en una excursió es treballa el petit grup, esperant-se els uns als altres o preparant la sortida en equips. Prendre responsabilitats (farmaciola, mapa, brúixola, organització de l’excursió, transport, etc.) i esforçar-se per arribar al cim, etc. són grans passos per al progrés personal.  
 
I així podríem seguir, també amb la llei escolta i guia: pràcticament tots els punts que inclou els podem treballar en una excursió.


Fer més muntanya al cau: sí, però com?

“Ens calen recursos i idees per planificar excursions amb cara i ulls pel nostre país”, “Nosaltres no dominem ni coneixem tant la muntanya com la dominaven els nostres caps”... Per fer muntanya amb garanties cal formació i recursos específics, tal i com s’explica al web d’Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès.

Això sí: com en qualsevol altre aspecte que treballem al cau, l’excursió ha de ser adequada a l’edat i la preparació prèvia dels infants i joves de la unitat. “Quan planifiquem una excursió hem de tenir en compte aspectes diferents segons la nostra unitat. Per un costat, pel que fa a la durada i al desnivell de l’excursió; i per l’altre pel que fa a la finalitat i als possibles punts d’interès”, expliquen des de l’equip que organitza el Monogràfic “Pujarem dalt dels cims: Eines per portar el cau a la muntanya”.
 
Els monogràfics poden ser una bona empenta per fer més muntanya al cau. Es tracta de formacions molt pràctiques, concentrades normalment en un sol cap de setmana, que tracten un tema concret i des d’una perspectiva molt aplicable a l’agrupament.

A banda dels monogràfics, en els darrers anys han nascut diversos equips per fomentar l’acostament a la muntanya. La necessitat de recuperar la natura com a font d’aprenentatge, recollida al Pla Triennal vigent, va provocar la creació de l’Àmbit de Natura, ara fa tres cursos. Actualment la seva tasca se centra en fomentar la creació d’equips de muntanya a les demarcacions on encara no n’hi ha i posar en contacte els existents perquè es coneguin entre ells i creïn sinergies. 

D’aquests, l’equip més veterà és Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès, que organitza excursions dirigides als caps de la demarcació, tant de MEG com d’Escoltes Catalans i d’Acció Escolta de Catalunya, que permetin conèixer indrets propers a la ciutat, crear recursos de cada excursió, viure experiències naturals, treure suc de l’entorn i, sobretot, passar-s’ho bé gaudint de la muntanya.
 
La Demarcació de la Catalunya Central compta també amb un Equip Muntanya, que ha organitzat sortides per aprendre a interpretar eines d’orientació com el mapa i la brúixola, conèixer eines per a planificar travesses, aprendre els principis bàsics de seguretat a la muntanya o descobrir zones properes i de gran interès en l’excursionisme. 

En la Demarcació de Girona hi ha l’equip Ambienta’tque també fomenta el treball de la natura, tot i que des d’una perspectiva més centrada a potenciar el servei ambiental i a dinamitzar equips de voluntariat d’escoltes i guies.

Tant en les demarcacions que compten amb equips de natura i muntanya com en les que no, els propers mesos poden ser una bona oportunitat per recuperar la connexió amb la muntanya i l’excursionisme. Això és el que ens proposa l’Eix del Curs d’enguany, titulat (Re)Fent camíEl web de l’Eix del Curs agrupa la tasca que s’està fent a MEG en aquest àmbit, inclou un apartat de recursos que s’anirà ampliant en els propers mesos, ofereix enllaços d’interès i està obert a la participació dels caps.

“Tornar a calçar-nos les botes, carregar a l’esquena la motxilla ben plena amb tot allò que ens ajudarà durant la travessa, sostenir a les nostres mans el mapa i la brúixola que ens guiaran, fer un bon glop d’aigua, mirar a l’horitzó, respirar fons, amb la mirada serena i l’esperit lliure, amb l’emoció que ens envaeix el cos, sabent que una nova aventura és a punt de començar.

...Tornarem allà d’on venim, ens retrobarem de nou amb la natura i amb el nostre interior, recorrerem de nou els camins que un dia altres van fer, perquè no hi ha millor manera de tornar allà on ens vam perdre que (Re)Fent camí.”

Així doncs, enguany ja no hi ha excusa que valgui per no posar-se a fer muntanya amb les nostres branques: tenim els recursos a prop, les ganes a punt i el gran repte de fer-ho tant bé com puguem. Bona ruta!
 
Recursos útils:
(Re)Fent Camí, web de l’Eix del Curs 2014/2015 de MEG.
Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès.
Equip Muntanya de la Demarcació de la Catalunya Central: equipdemuntanya2014@gmail.com
Equip Ambienta’t de la Demarcació de Girona: ambientatdemgirona@gmail.com
Escoltionisme. Escoltisme i excursionisme. Fundació Sant Jordi i Demarcació de Girona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 2002.
 



Comparteix