Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

18.03.2015

Associacionisme o mort: la construcció de refugis durant els bombardejos de la Guerra Civil

guerra civil, barcelona, bomba, bombardeig, història

Una bomba cau sobre Barcelona l'any 1938.
Centre d'interpretació de l'aviació republicana i la guerra aèria

guerra civil, barcelona, bomba, bombardeig, història, carrer, dones

Atacs aeris a Barcelona durant els primers mesos de 1937.

La gran tradició associativa de Catalunya va permetre que, durant la Guerra Civil, la ciutadania organitzada fos capaç de construir i gestionar ràpidament milers de refugis per protegir la població dels bombardejos.

El vell lema de les classes populars de Barcelona, durant el segle XIX, “associacionisme o mort”, va prendre un sentit fatalment literal durant els bombardeigs a la ciutat. El temps que va del primer bombardeig del 13 de febrer de 1937 a la constitució de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona l’agost del 1937, és també l'època de la màxima construcció de refugis a la ciutat. Va ser la capacitat d’organització de la ciutadania la veritable clau de volta de la seva construcció. 

Per poder tirar endavant un tasca tan ambiciosa com la construcció de refugis per als veïns dels barris, les associacions creades per a organitzar balls, festes, dinars populars i activitats esportives modificaren les seves finalitats, establiren els criteris generals per aplicar als treballs col·lectius i iniciaren l’obra amb la participació majoritària de dones, infants i gent gran. El material per a la construcció s’extreia de les llambordes aixecades durant la defensa contra la revolta en l’estiu del 1936, de les esglésies i els convents cremats i de les mateixes cases enderrocades per l’efecte de les bombes enemigues.

Tota aquesta transformació es va realitzar a partir d’un bagatge compartit, d’una experiència col·lectiva, aprofitant les estructures internes (president, secretari, adherits, etc.) i els sistemes de funcionament (distribució del treball, recaptació de diners, etc.) propis de l’associacionisme popular. Gràcies a la tradició associacionista del nostre país, tenim grups organitzats, no específicament per a construir refugis, però sí per estructurar-se i saber quines són les funcions de cada persona. (...) Les zones de major ritme constructiu van ser les barriades populars (Clot, Sant Martí, Poble Sec, Sants i Gràcia), cosa que ens recorda la importància de la tradició associativa d’aquests indrets.

D’aquesta manera Catalunya es va defensar treballant de la mort que queia del cel. Només a Barcelona s’hi van construir més de 1.300 refugis, i arreu del Principat es calcula que se’n van fer més de 2.200, encara que en podrien ser més. I tant sols entre 100 i 200 es van construir sota la responsabilitat de la Generalitat i l’Ajuntament, la resta van ser fets a partir de la iniciativa popular
 
Un cop s’acabava la construcció, la mateixa organització que l’havia fet possible establia les formes d’accés ordenat al refugi -per criteri d’edat i gènere-, quins eren els veïns que podien fer-ne ús de manera usual -tenint en compte que l’accés també havia d’estar obert a les persones de trànsit en el moment del bombardeig-, els encarregats de mantenir l’ordre i el manteniment dels refugis, i els usos i costums que s’haurien d’adoptar dins dels refugis.
 
Més de 1.300 refugis a Barcelona.
Més de 2.200 refugis a tot Catalunya.
Només entre 100 i 200 construïts per la Generalitat i l’Ajuntament.
La resta, fets a partir de la iniciativa popular.

Aquest text és una adaptació d'un fragment d'Escoltisme en temps de guerra, el fascicle número 3 de les Monografies de la història de l’escoltisme


Comparteix