Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

25.03.2015

5 cançons de muntanya d’ara i de sempre

aeig erol, alt ter, llid, cançó, guitarra, música

Els Llops i Daines cantant cançons.
AEiG Erol.

Recordem aquelles cançons de sempre que s'han convertit en icones, que ens parlen de la natura i la muntanya i ens fan molt bona companyia quan anem d'excursió o de campaments!

L’excursionisme i la muntanya han estat des dels inicis una font d’inspiració per crear cançons que parlen de la bellesa de les muntanyes i de la joia que produeix en nosaltres caminar per elles.

A casa nostra, han nascut cançons que han aconseguit sobreviure al pas del temps i les generacions, i que avui en dia encara són icones del món excursionista i muntanyenc, tot i que per a les noves generacions pot ser que sonin llunyanes.

Hem recuperat cinc cançons clàssiques catalanes que, si bé potser ja no es canten en tots els agrupaments, volem tornar a posar de nou en l’imaginari de cadascú de nosaltres per no oblidar qui som, d’on venim i quina ha estat, des de temps remots, la relació màgica que tenim amb la muntanya.

1. PUJAREM DALT DELS CIMS (Esquirols)
 

Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre,
baixarem a la vall quan es faci fosc.

Vora el foc de la nit freda,
antarem una cançó:

La, la-la, la-la, visca el dia!
La, la-la, la-la, bona nit!

2. LA MUNTANYA VENERADA (Manuel Marinel·lo i Samuntà)
 

 

La muntanya venerada
a mi em té robat el cor,
de nit parla amb l’estelada
i de dia amb el sol d’or.

Ella s’alça enorgullida,
alta i ferma sobre el pla,
perquè té tota la vida
i la força del demà.

Quan la plana sigui morta,
quan no hi resti ni un ser viu,
a muntanya, encara forta,
alçarà son front altiu.

3. ELS PICS GEGANTS (Himne muntanyenc d’Agustí Vidal)
 

De bon matí,
quan els estels es ponen,
em de sortir
per guanyar el pic gegant.
L’oreig és pur,
tranquil el cel clareja,
i amb pas ben dur
encetem la cançó.

Avant, avant,
que trenca l’alba;
si anem pujant,
s’abaixa el cim.
Prenem la corda i el piolet;
amunt el cor, que el pic és dret.
Per passar el glaç, grampons calcem,
i el gran gegant per fi vencem.

Vessants d’avets
de Mont Perdut i Aneto,
vers els Posets
esguardem l’infinit.
Bells Encantats,
Peguera i Biciberri,
cims albirats
de neu tots sou reblerts.

Cantem de cor
a la natura,
suprem amor
del muntanyenc.
leugers correm com els isards
per llis pendís vers nostres llars.
Curulls de joia i encisats,
fem un adéu als cims animats!

4. VELLA XIRUCA (Popular italiana, adaptada al català)
 

Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor,
quantes cançons al teu bon pas foren cantades.
No en resta cap record!

Pujant les muntanyes, blanques de neu,
fem ruta vers el cel blau.
M’has fet descobrir la joia del bon Déu
 assaborir la pau.

5. MUNTANYES DEL CANIGÓ (Tradicional catalana- fragment)
 

Muntanyes del Canigó
fresques sou i regalades,
sobretot ara a l’estiu
que les aigües són gelades (bis).

Sis mesos hi som estat
ens veure persona nada
fora d’un rossinyolet
que en eixir del niu cantava (bis).

Ai, cançó del sol que surt
 cançó de la rosada!
Ai, cançó del fontinyol
i de les flors que s’hi baden (bis).

El rossinyolet s’ha mort,
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l’enyorament m’hi mata (bis).

Quina cançó d'aquestes us agrada més? En trobeu a faltar alguna de mítica? Compartiu-ho i comenteu-ho a les xarxes socials!

(Recull publicat originalment a El Correu 91).


Comparteix