Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

14.04.2015

[Reportatge] Eduquem per a la transformació social?

eixdelcurs, creixem jugant, alt ter, vic, aeig tsunami, joc, cill


AEiG Tsunami

Des dels seus orígens, l’escoltisme s’ha entès com una tasca intrínsecament lligada a l’entorn del qual partia. El sentit de fer escoltisme es basa, en bona part, en el fet d’incidir en aquest entorn i a canviar-lo positivament. Aquest concepte, anomenat transformació social, segueix sent rellevant avui en dia; però som realment conscients de com s’ha de treballar i quines potencialitats té?

Diga'ns què penses sobre la transformació social a l'escoltisme i el guiatge fent servir l'etiqueta #transformacióMEG a les xarxes socials. Al proper número d'El Correu recollirem les vostres opinions!

Educar per a la transformació social és, a priori, un dels principals objectius de l’escoltisme. Aquest fet queda palès en la rellevància que el concepte de transformació social adquireix sobre el paper. Més enllà de ser el lema de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, aquesta idea apareix com una fita a assolir o com un element destacat de l’ideari escolta en nombrosos textos de referència dins l’entitat, com Codi Obert, Mètode de Truc i el número 4 de la col·lecció Parlem-ne, que té com a títol Eduquem per a la transformació social. Però, tot i això, tenim clar el concepte?
 
La transformació social no és una idea exclusiva de l’escoltisme, tot i que l’hagi pogut adoptar com a lema. Es tracta d’una voluntat d’implicació en el nostre entorn, proper o llunyà, amb l’objectiu de provocar un canvi en el món que ens envolta. Txé Gasch, antic membre de la Taula Executiva de MEG i membre del Col·lectiu Ronda (dedicat a l’assessorament i la participació en iniciatives socials), va més enllà, i veu la transformació social com una via per a “capgirar la societat”, per a aconseguir un model menys egoista i consumista. També destaca que, com a motor de canvi, implica que hi ha una visió de futur per a la societat, un horitzó comú en el qual creuen una sèrie de persones, entitats i grups, que hi volen arribar. Per la seva banda, Martí Olivella, antic escolta i membre de l’associació Nova, dedicada a la innovació social, va en una direcció similar i apunta que tot i que el concepte “pot significar coses ben diferents segons qui les diu i què vol aconseguir”, en l’àmbit general es tracta d’un procés pel qual una societat pot arribar a canviar de “forma, estructura i relacions”, entre d’altres.
 
La base del procés que duu a la transformació social és similar a la dels projectes que duen a terme cada any les branques: identificar una necessitat i plantejar-se uns objectius i unes accions per a transformar la realitat. És important tenir en compte, però, que aquest procés no està exempt de riscos i reptes, i cal vigilar de no quedar-se massa en la superficialitat de les qüestions que es tracten, de manera que es canviïn només les aparences i no el fons. Aquest procés ha d’estar sempre adaptat a les capacitats pròpies, les quals, però, no l’han de limitar, ja que la mateixa acció transformadora és una via més d’aprenentatge i autoconeixement. Per Martí Olivella, podem afirmar que estem transformant la societat quan cadascú “descobreix la responsabilitat i la capacitat per plantejar canvis necessaris” que duguin a l’assoliment d’una “comunitat, un barri, un poble o un món habitables per a tothom”. Com veiem, parlar de transformació social és parlar d’un dels objectius últims de l’escoltisme: deixar el món millor de com l’hem trobat.
 
En aquest context de voluntat transformadora, les entitats educatives com MEG juguen un paper clau, tot i que no únic. Com a educadors, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya té un gran potencial per a incidir en la societat i en els col·lectius que hi desenvolupen la seva acció. Al llarg de la història, l’escoltisme ha tingut una relació directa amb el món que l’envolta i en moltes ocasions hi ha incidit de manera més o menys clara. Aquesta voluntat d’educació per a un canvi social es va veure reforçada a partir del Congrés de Caps de 2002, en el qual es va iniciar una reflexió sobre aquest tema, en el marc d’una proposta d’actualització de la iniciativa ideològica, visió i missió de l’associació. Aquesta va portar, entre altres fruits, a la redacció d’Eduquem per a la transformació social, un nova publicació de la col·lecció "Parlem-ne" en què es feia una anàlisi sobre la relació entre l’escoltisme i la societat, i com el Moviment havia de ser un agent més en aquest canvi. Una de les primeres idees que planteja —i que l’entitat es va plantejar com a fita en aquell moment— era la generació de pensament per a l’acció col·lectiva.
 
Així mateix, l’escoltisme ha estat històricament una gran font de persones disposades a crear, liderar i enriquir aquestes entitats i col·lectius, precisament per la capacitat de remoure consciències i de veure que es pot fer molta feina més enllà de les quatre parets del nostre agrupament. Un exemple és el Col·lectiu Ronda, al que pertany Txé Gasch, que es dedica a defensar els drets individuals i col·lectius dels ciutadans i que també participa i dóna suport a diversos projectes, cooperatives i associacions de caire social. De la mateixa manera, Nova Innovació Social, de la qual forma part Martí Olivella, també és una associació que promou la generació de noves pràctiques i models que facin transitar la societat cap a un model més sostenible.
 
Transformació social més enllà de MEG
Per tal de treballar incidint en l’entorn de manera conscient, una de les potencialitats del Moviment és la capacitat per posar en contacte els infants i els joves —i també els caps— amb altres entitats que es dediquen a transformar l’entorn. Un bon exemple d’aquesta voluntat de connexió és la fira d’entitats que l’equip de Truc de la Demarcació del Barcelonès prepara des de fa uns anys amb adjunts, animadors i trucaires de Barcelona i en què els joves poden establir contacte amb agrupacions i entitats dedicades a projectes concrets.
 
Però com assolim la transformació social a MEG?

Jordi Ferrer, antic membre de l’Àmbit de Mètode i Formació i formador de MEG, resumeix la transformació social com un “fruit visible de l’acció i convicció dels moviments socials”, i afegeix que els moviments socials són “els col·lectius generadors de consciència i de canvi en cadascun dels seus àmbits d’actuació”. Com a escoltes, i tot i que actuem de maneres molt diferents als agrupaments, les regions i les associacions d’arreu del món, treballem per assolir l’objectiu principal de la WOSM (Creating a better world). En l’àmbit general, hi ha dues grans vies per a dur a terme aquesta tasca.
 
Quan preguntem als caps de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya com assolim la transformació social, una de les respostes més habituals és: “A través de projectes”. “Sense projectes no hi ha transformació social”, “els projectes són la nostra millor eina”, “fer projectes és una gran via per a aconseguir una societat millor”. Són afirmacions que, si bé no són incorrectes, no acaben de completar del tot les possibilitats de transformar la societat que tenen cabuda en l’activitat escolta. Si bé es cert que els projectes de caire transformador són una gran eina per a dur a terme una acció concreta, no hem d’oblidar que l’objectiu final de la nostra tasca no és la transformació social en si mateixa, sinó —tal com queda reflectit al llibre Eduquem per a la transformació social— potenciar l’educació com a motor generador del canvi social.
 
En un article publicat recentment per MEG a ‘Ed, La Revista d’El Diari de l’Educació, es feia referència precisament a aquest tema. En el text, Irene Alerm, secretària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, explicava que educar per a la transformació social ajuda a la creació d’espais d’aprenentatge en què el més important no és l’acció transformadora que s’estigui duent a terme, sinó el progrés personal i les inquietuds que es generen en els infants i els joves, als quals aquests espais els serveixen per a “generar coneixement, compromís amb l’entorn i capacitat d’intervenció”, en definitiva. En Bernat Julià, formador de FORTRUC i responsable pedagògic del Sector I, es refereix a aquest moments com a oportunitats per a “despertar consciències”. No creu en cap moment que s’hagi de menysprear la funció i la importància dels projectes, però si que cal tenir clar que “si per nosaltres la transformació equival a projecte, ens estem saltant un pas”. La base de l’educació per al canvi és aquesta generació d’inquietuds, la identificació de necessitats i problemes estructurals. En Txé Gasch es reafirma en la missió educadora per sobre de la transformació. Segons afirma, l’escoltisme “és un moviment educatiu més que un agent transformador directe”, de la mateixa manera que ho fa en Jordi Ferrer, que explica que el paper de l’escoltisme és importantíssim “no per ser transformador, sinó per ser formador”.
 
Neus Forcano, excomissària general de MEG, també aposta molt per aquest procés d’aprenentatge. Per ella, treballar per a la transformació social implica “tenir somnis clars, valors ètics forts” i això exigeix capacitat de “lluita i compromís”. Aquestes actituds crítiques, actives i analítiques són alhora la base del progrés personal tal com s’entén a MEG. Treballar la capacitat de fer feina en equip, de comprometre’s amb el que un vol assolir i conèixer la realitat del nostre entorn amb els seus punts forts i febles són conceptes que es treballen cada cap de setmana als agrupaments.
 
Tot i aquest èmfasi en la part educativa del moviment com a motor de creació de persones transformadores, també és clar que l’exemple que podem donar realitzant projectes i accions transformadores és molt important, ja que pot servir d’inspiració per a dur a terme noves accions i d’incitació al descobriment d’unes realitats sobre les quals cal actuar. Si bé es cert que, tal com apunta Jordi Ferrer, aquest grau d’incisió social en l’àmbit associatiu pot haver decrescut en els darrers anys, això no implica que els projectes transformadors que han significat i signifiquen encara un canvi en el seu entorn hagin desaparegut.
 
Projectes transformadors a diferents branques
Sovint, entre els escoltes i les guies, es tendeix a pensar que els projectes transformadors són per a branques grans, com Truc. Aquesta idea ve donada en molts casos per la confusió entre el servei i l’autèntica acció transformadora. Però no només en les branques grans es pot assolir transformació i educació per a la transformació.
 
A l’AEiG Roger de Flor, a Tiana, ja fa anys van emprendre projectes que buscaven conscienciar els castors i les llúdrigues de l’estat i les necessitats del seu entorn. Això els va portar a idear un pla de millora dels parcs de la seva zona: els van descobrir, van analitzar allò que estava bé i el que es podia millorar i van presentar una proposta a l’Ajuntament, que va respondre l’agrupament duent a terme algunes de les mesures proposades, com moure tobogans perquè no els toqués el sol quan s’hi jugués després de l’escola i afegir papereres. Així doncs, tot plegat va esdevenir un acte transformador adaptat a les capacitats dels més petits i que va aconseguir millorar l’entorn en benefici, si bé no de tota la societat, sí dels nens i nenes de Tiana. 

Quins són els majors reptes que ens trobem a l’hora de fer transformació social?
 
Un cop definida de manera general la transformació social i com s’encara dins de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, pot semblar fàcil posar-se mans a la feina. Però hi ha una sèrie de reptes i qüestions a tenir en compte abans de plantejar-se com encarar-la a la branca, a l’agrupament, a la demarcació, al sector o a l’equip. A l’hora d’enfrontar un projecte de transformació social a l’agrupament, el primer gran què l’apunten tant en Txé Gasch com la Neus Forcano, i és la necessitat d’una visió clara d’on es vol arribar. Tenir els objectius “clars i definits” i un horitzó on arribar són els primers passos per a assolir una transformació de l’entorn social efectiva. Un altre punt a tenir molt en compte és no perdre el nostre objectiu últim com a caps: educar, una idea prèvia a l’acte transformador. Qualsevol projecte o descoberta ha de tenir una fase de sensibilització, com explica en Bernat Julià, ja que, com afirma, el millor inici és “plantar la llavor de la inquietud”. Tampoc hem de pensar en el final del projecte com el final de l’etapa, sinó com l’inici d’una nova fase de descoberta i sensibilització.
 
Així mateix, és molt important no confondre el servei amb l’autèntica transformació. Si bé és cert que els actes de servei poden desencadenar en transformació, aquests poden ser realitzats per qualsevol branca i, encara més important, la tasca educadora, el despertar de consciències que reivindica en Bernat Julià, ha de ser un procés transversal, que es treballi des de les branques més petites fins a les més grans.
 
Per a superar aquests reptes i facilitar la feina, les millors eines que tenim ens les dóna el mètode escolta, la nostra manera de fer. La capacitat educadora i l’exemple que donen els caps, eines com els projectes, la capacitat de crear una xarxa amb altres entitats i la força que té el Moviment com a conjunt són indispensables. Per una banda, per ajudar els infants i els joves a descobrir de manera crítica i conscient la societat en què vivim i, per altra, per engegar dins i fora del món escolta accions, projectes i iniciatives que afavoreixin el procés cap a una societat més acord amb els objectius que es plantegin.

Text: Adam Peribáñez (membre del Consell de Redacció).
Reportatge publicat a El Correu 91.


Comparteix