Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

19.08.2015

“Una de les millors experiències per a conèixer gent i cultures diferents”

aeig montpalau, PiC, taizé, espiritualitat, internacional, trobada

Pioners i caravel·les a Taizé.
AEiG Montpalau

En Gerard, la Laura, l’Oriol, en Robert i la Xènia ens expliquen la seva experiència a la Setmana Escolta a Taizé, en què han conviscut amb persones d’arreu del món.

Són 5 pioners i caravel·les de l’AEiG Montpalau de Pineda, que del 26 de juliol al 2 d’agost van fer una estada a la Comunitat Monàstica de Taizé per participar a la Setmana Escolta que s’hi celebra cada any:

“Tot just baixar de l’autocar, la Marie, una dels responsables, ens va rebre i ens va explicar una mica per sobre com aniria la setmana a nivell escolta. Tot seguit ens va dir on podíem muntar tendes per a dormir tots els escoltes participants junts.

En acabar ens vam dirigir al nostre punt d’acollida d’espanyols, on t’informen en castellà de com funciona el dia a dia a Taizé. Ens van explicar les activitats que havíem de dur a terme com qualsevol altre resident a la comunitat: introducció bíblica per a tothom i voluntariat per als majors de disset anys.

Dilluns vam començar la setmana escolta amb una benvinguda per part de la Marie i d’en Karl, els organitzadors, i ens van informar de totes les activitats que faríem al llarg de la setmana.

Dimarts ens vam trobar a les dues de la tarda per fer una activitat que s’allargaria tota la setmana: els jocs escoltes, en què cada dia un grup proposava algun joc típic del seu país.

Dimecres ens vam reunir cap a les cinc per anar a fer un pícnic amb menjar que prèviament havíem portat. De camí cadascú va aprofitar per conèixer millor un altre participant, que més tard hauríem de presentar als altres. Va ser un dels moments en què millor vam poder entendre com és viure i ser escolta en un altre país.

Dijous a la tarda vam presentar el nostre agrupament davant dels altres. Va ser un moment de tensió màxima, ja que ens va tocar ser els primers, però ho vam superar bastant bé (encara que després ens anàvem dient que podríem haver-hi afegit informació que els altres deien).



Divendres vam tenir una xerrada amb un dels germans. Va ser bastant divertida, perquè tots anàvem intentant parlar en anglès i el germà intentava utilitzar un vocabulari més aviat fàcil, però a vegades cap de les dues parts ho aconseguia i això generava que pràcticament tothom fugís del micròfon. Després de la xerrada vam fer una activitat en què havíem d’escriure sis coses molt importants de la nostra vida al cau en un dau de fusta i més tard comentar-ho en petit grup, però els que veníem d’Espanya no vam poder acabar l’activitat, ja que teníem una altra xerrada amb un altre germà que, per sort, parlava castellà.

I va arribar dissabte. Aquell dia va ser molt emotiu, ja que en Karl i la Marie ens havien organitzat una activitat per la qual havien comprat postals de Taizé i, asseguts en rotllana, cadascú va escriure quelcom en les postals dels altres. Aquella activitat va ser de les millors, perquè mentre escrivíem ens anàvem parlant de punta a punta del cercle, generant riures entre els qui entenien el que es deia.

Després va arribar el moment que semblava molt llunyà: el dia 26 vam haver de dir adéu a persones amb qui havíem compartit tants moments durant una setmana. I no hi va haver millor manera de fer-ho que fent una ronda d’abraçades, d’aquelles en què t’acabes cansant d’abraçar a la gent i quan ja has abraçat tothom un cop dius prou, encara que en realitat ho tornaries a repetir. En acabar, ens van regalar el pin de la Setmana Escolta.

També recordem molt bé l’última pregària a què vam anar, dissabte a la nit. Les misses allà a Taizé són molt boniques, ja que tens un llibret amb totes les cançons que es poden arribar a cantar i, si ho vols, tens l’opció de cantar juntament amb els germans i les altres persones que són vivint allà. Doncs bé, la de dissabte encara és més especial, ja que et donen una espelma que encens a mitja oració, quan els germans passen el foc d’una espelma que tenen ells a tothom, fins arribar el moment que tota l’església és plena de llum.

Diumenge vam desmuntar les tendes i finalment vam agafar un bus per tornar a casa. Teníem moltes coses al cap, però en compartíem una: que, tot i la bogeria d’haver-nos atrevit a anar a un campament a França sense pràcticament saber on ens ficàvem, l’any que ve hi tornaríem per repetir una de les millors experiències per a conèixer gent i cultures diferents."


Pioners i Caravel·les de l’AEiG Montpalau de Pineda de Mar



Notícies relacionades

Comparteix