Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

07.09.2015

Sis mesos d’Scoutasmus al Canadà

scoutasmus, canadà, internacional, experiències,

El grup de Ròvers durant un cap de setmana al Camp Byng.
Meritxell Parramon

La Meritxell ha participat al moviment escolta canadenc durant una estada d'estudis en aquest país i ens explica la seva experiència.

Fa aproximadament dos anys, en un dels infinits viatges de tren que feia setmanalment entre Caldes de Malavella i Barcelona, vaig llegir l’experiència d’una noia que havia fet un Scoutasmus. El títol em va semblar divertit i més que encertat i des de llavors vaig pensar que quan arribés el dia de marxar lluny de casa per “estudiar”, jo també volia formar part d’aquest projecte.

El mes de desembre va arribar el dia de fer camí cap a Vancouver, a Canadà. Començaven sis mesos d’intercanvi a la University of British Columbia, fent cursos de periodisme i ciències polítiques. Com m’acostuma a passar, no m’havia fet cap expectativa de l’aventura que tenia al davant, però tenia clar que volia formar part d’un agrupament escolta per connectar amb gent local a través de l’associacionisme.

Fent un cap de setmana de servei
Fent un cap de setmana de servei

Formar part del grup de Rovers del 46th Chown de Vancouver ha estat una experiència que m’ha causat moltes sorpreses. La imatge que els catalans tenim dels canadencs és d’una societat avançada en molts sentits. La realitat que em vaig trobar amb els escoltes de Vancouver va ser l’oposada de la que m’esperava. Fa pocs anys que estan treballant la coeducació i a dia d’avui encara tenen la majoria de grups escoltes dividits entre nois i noies. De fet, la meva unitat de Rovers era integrada per dotze nois i jo, l’única noia, fins el dia que vaig convèncer a una amiga escolta suïssa perquè vingués a formar part del grup. Llavors érem dotze nois i dues noies. Cada vegada que fèiem trobades de tot l’agrupament, tothom ens mirava amb cara de sorpresa i una certa admiració pel fet d’estar en un grup tan masculí. Al final va ser divertit i tot. A banda d’això, l’escoltisme del Canadà té molt més vius els símbols i les tradicions, els uniformes i els rituals. M’atreviria a dir que mantenen un cert aire de l’escoltisme que invoca el militarisme, tema que va originar interessants debats entre nosaltres. També em va sorprendre que els caps no són gent jove sinó que són, en la majoria de casos, pares i mares o persones d’edat força avançada. Els infants tenen una relació molt formal amb els líders. Com podeu veure, sorpresa rere sorpresa.
 
Descobrint l'espectacular terreny de Camp Byng que tenen a Vancouver Island
Descobrint l’espectacular terreny de Camp Byng que tenen a Vancouver Island

De tota aventura se n’aprenen coses noves i la valoració del meu pas pels escoltes de Canadà és molt positiva. He conegut una manera de ser escolta diferent, un grup de nois motivats i molt implicats en el moviment escolta internacional, he tingut l’oportunitat de conèixer a famílies locals de Vancouver amb les quals he compartit vetllades, campaments i converses molt interessants. Estic molt agraïda per tots els moments que hem viscut junts que, a més, en moltes ocasions, m’han servit per sortir de la bombolla internacional i sentir-me una persona local més. També he reafirmat que els escoltes i les guies de Catalunya estem fent una gran tasca transformadora i que aquest moviment és imparable.

Llarga vida a l'Scoutasmus!


Meritxell Parramon Vilà, cap de l’AEiG La Claca de Cassà de la Selva.

Article publicat originalment al web de la FCEG.


Comparteix