Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

01.07.2016

[Reportatge] Líders potencials, capital humà


AEiG Flos i Calcat

El concepte de lideratge és un d’aquells que pot tenir tantes definicions com persones a les quals preguntis. Cadascú pot tenir una definició particular basada en les seves experiències i idees. Liderar pot ser tant guiar com saber escoltar, i el lideratge no és una qüestió tancada, tot i que sí que és, o hauria de ser, un tema central en la vida associativa i personal.



Quan preguntem què significa liderar, les respostes solen moure’s en dues direccions principals. Hi ha qui identifica el lideratge amb el poder i el seu exercici, la presa de decisions; posar, com aquell qui diu, el puny sobre la taula. Però també hi ha qui ho veu des d’una perspectiva menys directa, com una visió de projecte, de futur, la qual s’ha de tirar endavant. I doncs, quina d’aquestes dues direccions és la correcta? La resposta és més complexa del que sembla, ja que, tot i que les dues poden arribar a ser correctes, hem d’anar més enllà per a obtenir una visió completa del que significa liderar.

Lideratge personal
El primer error que cometem quan parlem de lideratge és externalitzar-lo totalment. És clar que ser un líder té connotacions socials, de pertinença a un grup, ja sigui social, associatiu, familiar..., però tot sovint ens oblidem de pensar cap endins. Si volem liderar un grup de persones, primer de tot hem de ser capaços de fer-ho amb nosaltres mateixos. I què hem de fer per liderar-nos correctament? Què vol dir liderar-se a un mateix? Doncs primer de tot, significa que ens hem de conèixer. Cal saber com som, quins són els nostres valors i quins són els nostres objectius, ja que sense aquesta visió interna aclarida, no podem plantejar-nos quin és el nostre paper dins un projecte concret, i quin és el camí que volem que segueixi. Tot aquest treball de lideratge personal és un dels pilars del Taller de Lideratge i coherència interna que ofereix l’Escola de Formació de MEG.

Aquesta reflexió ens ha de dur a formular-nos una pregunta molt important, que és si realment som líders. És una qüestió molt important, ja que el descobriment i l’acceptació de les pròpies capacitats de lideratge és clau per a poder exercir-lo en la seva totalitat. Laia Pineda, cap de projectes de l’Institut d’Infància i ponent de la Formació de Responsables Associatius (FORA), explicava que hi ha molts líders que no són conscients que ho són, i això limita les capacitats de créixer un mateix i ajudar a créixer els altres.

“El descobriment i l’acceptació de les pròpies capacitats de lideratge és clau per a poder exercir-lo en la seva totalitat”


Una de les qüestions que ens podem arribar a plantejar és també si els líders es fan o neixen. En aquest sentit, sembla que hi ha opinions per a tots els gustos, però la més consensuada és la que afirma, tal com opina Noemí Rocabert, directora de l’escola Mestre Morera i ponent de la FORA, que els líders neixen amb unes característiques determinades, que sí que hi ha una part innata, però que el context en què aquesta persona es mou és clau per a desenvolupar-les i treure’n tot el potencial. Per tant, aquestes característiques base poden i han de ser entrenades per a poder assolir les millors capacitats de lideratge personal i col·lectiu possibles.

Qualitat humana 
Cal anar en compte però amb quedar-nos només amb l’apoderament de líders. Líders, en poden ser moltes persones, però el que ens interessa, i interessa a la societat, és que acompanyem el creixement i l’apoderament de bons líders. Què és un bon líder? Vol dir que ha de ser eficient, competent, adient? Sí, però també, i sobretot, just, correcte, amb grans valors. Ha de ser una persona que aspiri a la qualitat humana, tal com exposa Raimon Ribera en la seva publicació “Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat” de la col·lecció Parlem-ne de MEG, entenent aquesta qualitat com una certa manera de ser que ha de comptar amb una mirada atenta a com són les coses, amb un interès intens pel què l’envolta, una capacitat de tenir seny i mesura, cercadora del rerefons de les coses. I que sigui íntegra, en el sentit de coherent, autèntica, fiable, compromesa, sòlida, etc. És doncs una condició imprescindible, ja que sense qualitat humana no existirà, de ben segur, un lideratge positiu. 

 
Liderar vs gestionar

Moltes vegades es defineix el lideratge com la capacitat de gestionar un grup, però a la pràctica no són termes sinònims. El gestor pot ser planificat, mentre que el líder sorgeix. Un gestor coordina i planifica un projecte, el divideix en objectius, accions, etc. El líder és la persona que hi ha al darrere d’aquesta visió, que promou la iniciativa i genera un influència motivadora. Per tant, tot i que són dues funcions que poden recaure en la mateixa persona, sobretot si parlem d’un líder de caire jeràrquic, són conceptes diferents, que en ocasions entren en conflicte però que són alhora peces imprescindibles en qualsevol projecte.


Guiar i decidir
Recuperant els dos vessants que podíem trobar quan preguntem què és el lideratge, entès per una banda com l’exercici del poder i per l’altra com la capacitat de tenir una visió de projecte, aquest, en la seva perspectiva més social, pot arribar a englobar aquests dos conceptes, tot i que, de la mateixa manera que en una recepta de cuina, les proporcions són molt importants.

Tenir una visió de conjunt, projecte, associació... i voler-la tirar endavant és una font de lideratge. Parlem, tal com afirma Raimon Ribera, de guiar, de ser un referent dins aquesta visió de conjunt, i d’esdevenir un pilar per a fer-la arribar a bon port. Laia Pineda explica que cal tenir clars els valors del projecte que seguim i ser molt capaços d’assumir i integrar responsabilitats per a poder arribar a assumir aquest paper de guia.

El nostre paper com a líder també és un rol motivador. Tenim una visió, volem que arribi a bon port i això és una tasca que no pot recaure en una sola persona. Per tant, cal saber fer arribar aquesta visió a la resta de persones amb les quals compartim el projecte, trobar punts en comú i poder arribar a crear una postura de consens que ens permeti tirar endavant. Salvador Juncà, excomissari general dels Minyons Escoltes i ponent de la FORA, remarca, que, tot i aquest rol motivador que té un líder, no necessàriament ha de ser que transmeti energia a aquelles persones amb què col·labora, sinó que la seva funció és més aviat poder enfocar aquesta capacitat de treball que ja existeix. Aquest és el rol que Ribera defineix com a lideratge mobilitzador, el que influeix en un col·lectiu amb la seva visió, innovadora i també viable, i aconsegueix que el grup la comparteixi i la vulgui tirar endavant.

Però tot aquest vessant de lideratge més enfocat a la gestió d’un grup, a la creació de sinergies i visions conjuntes és difícil de tirar endavant sense una figura de referència. Aquí és on entra la capacitat resolutiva i la presa de decisions. Ser líders ens implicarà prendre aquestes decisions. Laia Pineda explica que un líder haurà de decidir, i no sempre l’elecció agradarà a tothom, però cal fer-ho tenint present la nostra visió i la direcció en la qual volem anar. En aquesta categoria podem trobar els anomenats líders jeràrquics, aquells qui tenen una posició, un càrrec concret dins el grup en què exerceixen influència.

Per tant, tenir un rol de líder, sobretot explícit, implica poder de decisió, capacitat d’actuar en moments concrets. Però, d’altra banda, el seu exercici en el buit, sense cap context ni objectiu més enllà del propi poder, no té cap utilitat. Per això és molt important tenir una visió, un objectiu, i saber-lo transmetre i apoderar els demés amb aquesta idea. Els líders mobilitzadors tenen una gran capacitat de marcar el camí, més enllà de la seva posició jeràrquica, i aquesta només hauria de ser una ajuda per facilitar el seu paper.

Com a entitat amb un projecte i uns objectius marcats, MEG no escapa a l’existència de lideratges interns. No només això, els abraça com a figures clau en la seva estructura, a tots els nivells, i potencia la seva aparició i apoderament.  En aquest aspecte, l’estructura de MEG es basa en la representativitat i la confiança. En tots nivells associatius, els interessos dels infants i els joves, els caps, els agrupaments i les demarcacions es troben representats per diferents persones que han d’assumir un rol de líder, en aquest cas a priori jeràrquic. Tot i això, el paper sol recaure en figures que ja inspiraven aquest lideratge abans d’arribar a la seva posició; són els líders mobilitzadors.

Aquests càrrecs i posicions, des del sisener de Llops i Daines fins al comissari general, representen espais de lideratge dins MEG, i són punts clau en la seva estructura i el seu funcionament. Es tracta de persones que tenen una visió, pròpia i alhora construïda entre els membres que representen, i la volen traslladar i defensar davant l’associació. 




Font: El Correu 95, reportatge pàg. 7. Estiu 2016 · Text: Adam Peribáñez (Membre del Consell de Redacció)


Etiquetes

Comparteix