Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

18.07.2016

Escoltisme en temps de guerra

Recepció de Lluís Companys als Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya
Josep Maria Sagarra i Plana, ANC

Paradeta dels Boy Scouts de Catalunya a Barcelona per recollir llibres per als hospitals del Front

Avui es compleixen 80 anys des de l'inici del capítol més cruent de la història d'Espanya: la Guerra Civil. Coneixeu quina va ser l'acció dels escoltes catalans durant la Guerra Civil?


Durant el primer terç del segle XX, a Catalunya es va iniciar el moviment escolta i guia i es va desenvolupar, paral·lelament, l'excursionisme i l'acampada. L'any 1927, a mans de Josep Maria Batista i Roca, va sorgir la primera institució escolta catalana, els Minyons de Muntanya. El 1928 va tenir lloc el primer campament general i es va crear el primer Consell General. El 1930 es celebraven els primers cursets d'escoltisme. El 1931 aparegué el primer fascicle tècnic de l'escoltisme. El 1932 es caracteritzà per un enfortiment dels organismes directius i es va organitzar la Germanor de Noies Escoltistes (després dita Germanor de Noies Guies). Un any més tard, els Minyons de Muntanya i els Guies Excursionistes unificaren el seu treball. El 1934 fruit d'una escissió d'un grup nombrós dels Exploradores, es va constituir legalment els denominats Boy Scouts de Catalunya i, al mateix temps, totes aquestes institucions escoltes catalanes creades tant sols uns anys abans de l'esclat de la Guerra Civil, restaven des d'aquell any sota el patronatge de la Generalitat de Catalunya.

En aquell moment, doncs, a través d'aquestes organitzacions, l'escoltisme català havia aconseguit amb pocs anys un volum molt elevat i un creixement immillorable des de la seva aparició. Però, l'inici de la Guerra Civil espanyola, amb tots els seus desastres, injustícies, odis i inconvenients que sempre du aparellada una guerra interior va representar, també per a l'escoltisme, el trencament de la normalitat de la vida quotidiana i l'establiment d'una sèrie de condicionants nous. Les activitats de les institucions catalanes d'escoltisme foren trasbalsades per la lluita civil.

La Guerra Civil espanyola va malmetre el projecte de l'escoltisme català. Després del seu exitós naixement el 1927 en mans de Josep Maria Batista i Roca amb la fundació dels Minyons de Muntanya i el 1932 de la Germanor de Noies Guies, els primers temps van ser d'expansió i constant creixement. El 1934 el president Francesc Macià posà sota patronatge de la Generalitat totes les associacions escoltes catalanes i, per la seva banda, l'escoltisme català va donar la presidència d'honor al president de la Generalitat. Durant la guerra es va accentuar la dimensió de servei dels escoltes i les guies a la col·lectivitat, amb ajuda a refugiats, recollida i tramesa de paquets al front, defensa passiva, serveis d'antigasos, entre altres, deixant en segon terme la tasca educadora als nois i noies.

L'alçament militar, el diumenge 19 de juliol de 1936, sorprengué moltes unitats al cap, i, des d'aquell moment s'organitzaren serveis d'ordre, assistència, i més endavant,serveis de sanitat, paquets de front, guarderies i biblioteques.

La tasca dels i les escoltes, doncs formà part de les nombroses mobilitzacions socials que van permetre tenir un reforç a la rereguarda, indispensable per aguantar els estralls que inevitablement van causar la guerra. Després del 1939, l'activitat es reprengué sota la il·legalitat.



Aquest text és una adaptació de diversos fragments d'Escoltisme en temps de guerra, el fascicle número 3 de les Monografies de la història de l’escoltisme.


Comparteix