Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

05.09.2018

[Reportatge] Créixer constantment gràcies al cau


AEiG La Claca

Des de Castors i Llúdrigues fins a ser Trucs, l’escoltisme i el guiatge fomenta un aspecte indispensable per a l’educació d’un infant: el creixement personal. El cau ofereix una sèrie de recursos que ajuden cada escolta i guia a viure un procés de creixement únic i personal. Encara que cada cas és diferent, qualsevol persona que hagi estat en el moviment pot reconèixer que el progrés és constant i que continua fins i tot mentre s’és cap.



L’escoltisme i el guiatge és un moviment format per milions de persones arreu del món que té l’objectiu d’educar en el lleure per a crear persones compromeses i crítiques. Però rere aquest gran repte, n’hi ha un de més concret: treballar perquè cada noi o noia sigui el màxim de protagonista del seu propi creixement. Per aconseguir aquest objectiu, els caps tenim diverses eines, com els valors escoltes o les activitats que fem al cau.  El progrés personal és un dels aspectes bàsics de la pedagogia del projecte escolta i guia i fa referència a un creixement complet de l’infant. Aquest  progrés es treballa en el dia a dia dels caus a través de cinc grans aspectes.

En primer lloc, hi ha el creixement físic, que al cau desenvolupem amb les excursions, quan portem la motxilla, juguem, fem manualitats... També l’exercitem amb el pionerisme i quan intentem que tots els infants tinguin uns hàbits saludables (seguint els hàbits d’higiene o el descans adequat). De la mateixa manera, com a caps també hem d’acompanyar els infants i joves a conèixer i acceptar el seu propi cos, sobretot durant els canvis que viuen a la pubertat 
i l’adolescència.

En segon lloc, hi ha el creixement intel·lectual que nosaltres treballem d’una manera molt vivencial. Estimular la curiositat o ser creatius són aspectes molt importants d’aquest creixement. Aquest punt també inclou gestionar el propi aprenentatge, que al cau treballem sobretot gràcies a les revisions. Tenir capacitat crítica o habilitats comunicatives també es troben en aquesta dimensió.

En tercer lloc, es troba el creixement espiritual que es caracteritza perquè cada noi o noia sigui conscient de si mateix. Mitjançant els textos de reflexió, al cau es treballa la introspecció com un element molt important del progrés personal. La promesa té un paper important en aquest sentit, com a eina perquè s’agafi més compromís. Aquest tipus de creixement també es pot orientar cap als altres i es podria resumir amb el punt de la llei escolta que diu “som germans de tothom i treballem per la pau”.

En quart lloc, des del cau també es treballa el creixement afectiu. Aquí s’inclou conèixer i reconèixer els propis sentiments i treballar conceptes com l’autoestima o l’empatia. Al cau també es fan activitats per perdre les pròpies pors amb jocs que propicien fer front als nostres temors. “Estimar i deixar-se estimar” és un dels lemes que ensenyem al cau perquè els infants i joves sàpiguen crear relacions positives, sanes i madures.

En últim lloc, al cau també treballem el creixement social sobretot amb el desenvolupament del sentit de la responsabilitat i del compromís. Per fer-ho, és molt important crear el sentiment de pertinença a un grup, ja sigui la unitat, l’agrupament, la demarcació o l’associació. El fulard com a símbol d’aquest sentiment sol ser molt important, ja que fa sentir els infants part del grup. Aquest àmbit també inclou la solidaritat, la cooperació i el fet de saber treballar en equip.
 
“Des que s’entra en contacte amb l’escoltisme i el guiatge, una persona no para de créixer en cap moment.”
 
Creixement a les unitats
Al cau, però, també trobem un altre tipus de progressos personals, els que s’experimenten en cada unitat. A diferència dels cinc tipus de creixement, cada unitat té unes característiques pròpies que la diferencien de les altres. Per això, dins de cada etapa que es passa al cau també es podrien determinar uns aprenentatges que ens fan créixer.  

Els Castors i Llúdrigues són els més petits del moviment. Entre els 6 i 8 anys, aquests infants descobreixen el cau i tot el que representa, una habituació que és molt important en el seu creixement. Descobreixen la manera de fer escolta i guia, i fins i tot necessiten aprendre una cosa tan bàsica com confiar en els caps. En aquest procés personal, també descobreixen la importància de treballar en equip i que també hi pot haver jocs on la competitivitat no ho sigui tot (com els cooperatius).

A vegades ens pensem que són massa petits, però a l’edat de primer i segon de primària ja poden assumir conscientment responsabilitats adequades a la seva edat. Per exemple, saber quines són les seves coses, i preocupar-se de tenir-les controlades. Al cau, a més, descobreixen per primer cop què és una tenda i com es munta. També comencen a donar importància al fulard amb un fet tan simple com saber-se fer el nus correctament.

Els Llops i Daines normalment ja han viscut el procés de coneixença i, per això, han de desenvolupar hàbits propis de l’escoltis-me i el guiatge. Sovint aquestes maneres de fer topen amb les que han après en altres espais de la seva vida i en aquesta contraposició descobreixen els valors afegits del tarannà escolta i guia. Com a conseqüència d’aquest progrés, aprenen a passar-s’ho bé d’una manera diferent a la que segueixen normalment. Al cau també descobreixen coses que els serveixen en la seva vida quotidiana com, per exemple, saber servir el menjar o gaudir mentre juguen plegats nens i nenes.

En aquesta edat els infants també assumeixen conscientment per primer cop responsabilitats col·lectives. És a dir, incorporen la idea de grup i hi adquireixen feines i deures. Un cas molt clar el seria que els càrrecs es poden assignar a les sisenes: portaveu, material, fotografia... En aquestes ocasions, els llops i daines incorporen rols que els fan sentir més valorats dins de la unitat.

A la unitat de Ràngers i Noies Guies, els infants ja comencen a ser preadolescents i això també es reflecteix en el tipus de creixement que viuen. En aquesta unitat experimenten un procés d’identitat: interioritzen de forma volguda la importància de compartir, parlar per resoldre els problemes, etc. Durant aquest pas el compromís és molt important, tot un repte per a ells perquè significa valorar el cau com un espai de vida.



Per aquest motiu, la promesa pren una rellevància important, atès que és un compromís personal que adquireix cada jove, però que també comparteix amb el gran grup. Una altra de les eines que els ajuda en el creixement és el raid: tenir l’oportunitat d’espavilar-se sols els dona una gran responsabilitat i els fa sentir encara més a prop del món adult. En aquesta edat, ja no tenen tanta dependència dels caps i són capaços, per exemple, de saber triar el lloc més adequat per una tenda o de preparar alguna activitat sols.

Entre les edats de 14 i 17 anys, els Pioners i Caravel·les ja han interioritzat els valors escoltes, però necessiten projectar-los. El projecte sol ser la millor eina, ja que els permet millorar l’entorn en què conviuen. Els valors també els han donat una sensibilitat vers el món que se sol convertir en una voluntat de transformació social. En aquest moment, també descobreixen el potencial de la unitat com a espai de vida i d’acció, que se sol intensificar més fent una Setmana del Cigró, uns dies en els quals els joves comparteixen vida al cau, mentre continuen amb les seves activitats educatives i extraescolars.

Aquests adolescents són en un moment de canvi i solen tenir por a fer-se grans. Per superar-ho els ajuda molt poder tenir responsabilitats dins l’agrupament: organitzar una activitat col·lectiva, fer suport a una altra unitat... A escala d’unitat, triar el lloc dels campaments o de la ruta també els dona molta responsabilitat. Una part important del seu creixement personal es basa, doncs, a ajudar en el seu entorn.
 
“A cada unitat es viu un creixement diferent marcat per les diferències d’edat i per la importància que tenen els valors escoltes.”

Trucs és l’última etapa que es viu al cau com a infant o jove i també és l’últim cop que el seu progrés personal és més visible. En aquesta edat, el progrés personal es basa a ser capaços de gestionar i viure projectes de transformació social. Tot això ho fan d’una manera autònoma, ja que no necessiten caps que els ajudin sinó animadors que els guiïn.

No és una unitat com les altres i, per això, el projecte tampoc ho és. Si bé és cert que durant tota la vida al cau els infants i joves fan projectes de millora i transformació social, és en aquest procés que són capaços de reconèixer les seves pròpies capacitats i que assumeixen el lideratge dels seus projectes. Així doncs, amb autogestió i autoexigència són capaços de fer el que es proposin, des d’anar a un altre país per fer voluntariat a fer un projecte per a l’agrupament. Durant tots aquests moments creixen com a persones, atès que adquireixen altes responsabilitats que, alhora, els preparen per al món adult.

El creixement personal, però, no s’acaba aquí i continua en convertir-se en cap. En aquest moment, ja s’han integrat tots els valors escoltes i s’apliquen en la vida quotidiana. A més, s’aprèn a trobar l’equilibri entre la vida personal i fer de cap. Aquest equilibri emocional permet als caps créixer i acompanyar el creixement dels altres. Encara que es deixi de treballar en el moviment, aquest progrés personal continua perquè els valors i aprenentatges del cau sempre hi són presents.


Tira còmica Jo mai mai. Guió: Salvador Grané / Il·lustració: Arnau Solà Vila 

Text: Clara Vicenç (membre del Consell de Redacció) 
Font: El Correu 99, Reportatge pàg.7-9. Estiu 2018


Comparteix