Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

17.08.2018

"Als caps del meu fill", la carta d'una mare agraïda


AEiG Baden Powell

Compartim les boniques pararules que una mare d'un llop d'Itàlia dirigeix als caps del seu fill després que aquest hagi tornat de campaments, traduïda al català.

ALS CAPS DEL MEU FILL:

Un parell estaven sense veu. Un tenia un ull inflat. Algun refredat i la resta, simplement, cansats.

Ahir, després d’una setmana, es van acabar els campaments escoltes del meu fill i, mirant als seus caps, he vist homes joves i dones joves una mica cansats però amb el cor gran, les espatlles amples i un súper somriure fixat a la cara.

Visca l’escoltisme!

Jo vaig ser cap dels caps del meu fill. I potser és per això que ahir, quan vam anar a recollir-lo, durant el dinar, no vaig poder fer altra cosa que observar-los. Són nois i noies joves. Que han dedicat part de les seves vacances a 60 llops i daines cridaners, vivaços i en molts casos fins i tot PUDENTS.

Mentre parlava asseguda a terra amb la Bagheera i l’Akela es va apropar a saludar-los una petita daina que devia ja marxar.

L’Akela és un jove universitari de vint anys. Porta ulleres i una barba descuidada que el fa sembla més gran.

La daina es va apropar a ell i se li fa llençar literalment al coll. Es va asseure sobre les seves cames i va començar a dir-li coses que no escriuré, però que –us asseguro- em van fer fondre.

Assistir a aquella complicitat i a aquelles abraçades em va commoure.

Per qui no ho sàpiga, l’escoltisme és un moviment mundial que a través de l’aventura, l’experiència comunitària, el compartir, l’espiritualitat i el JOC es proposa “formar” homes i dones que sàpiguen ESCOLLIR.

Tot amb el joc, res per joc.

Ahir no vaig tenir l’ocasió, però, a l’Akela, la Bagheera i a tots els altres caps, des dels pares i mares, els hagués volgut dir que:

Embrutar-se les mans, en aquests temps difícils que estem vivint, no és només un senyal. No és només un somni. És esperança. I els pares i mares necessiten esperança. Per això, gràcies.

“Coneix la joia de gastar-te en sacrifici”. Amb el vostre servei, amb el temps passat amb aquells petits, heu demostrat no haver-vos quedat per a vosaltres el bé rebut. Per això, gràcies.

“Saps, ho va dir fins Baden Powell: deixa el món millor de com l’has trobat!”. Vistes totes les abraçades que vau rebre dels llops i daines, heu sembrat bé. Els infants necessiten models creïbles per florejar. Per això, gràcies.

“Servir és el desafiament, el futur és demà. Afrontem amb coratge cada pujada, directes al futur pels camins de la nostra vida”. Fer de cap escolta és una elecció de servei. Gratuïta. Fer de cap escolta, ser un cap escolta, no és només dur els infants de campaments. És temps dedicat a organitzar, programar i revisar. És formació permanent. És ‘correcció fraterna’. És la flexibilitat i el punt de trobada de perspectives diferents. És fer reunions sobre reunions, tard a la nit i d’hora al matí. És, alguna vegada, fins a un conflicte que pot ser dolorós. Servir, educar és REALMENT un desafiament. Per això, gràcies.

“Quantes passes fetes junts, alegria d’un cansament encara més meravellós perquè... és amb tu”. Conec perfectament el valor inestimable dels trams de camins fets junts. Compartir una nit dins el sac, un plat de pasta passada i sense sal, els polls, les bromes amb la pasta de dents, una única cantimplora plena d’aigua, la nostàlgia per la mare, una pregària simple al voltant del foc, la caca i el pipi al mig del bosc, una dutxa glaçada a l’aire lliure, la por pels sorolls nocturns, la vetlla d’estrelles, les butllofes de les botes i les motxilles massa pesades, són un do tan bonic que no podia no fer que el meu fill també el rebés.

Per això, estimats i bellíssims caps, GRÀCIES.

Moltes, moltes gràcies.

 <3



Publicada originàriament en italià al portal IoGenitore.it


Comparteix