Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

20.11.2015

[Reportatge] Escolta-ho en el vent

Des del primer dia, l’escoltisme va abraçar la música com a element imprescindible per a fer créixer la seva proposta educativa. Una vinculació històrica que al llarg dels anys ha tingut músics referents per a l’escoltisme i el guiatge i escoltes i guies referents per al món de la música. Ens endinsem en aquest element únic de gran valor pedagògic, identificador i que exerceix com a transmissor de la nostra llengua i cultura.



"Per quants carrers l'home haurà de passar, abans que se'l vulgui escoltar?..." Cinquanta anys més tard, la lletra d'aquesta cançó segueix sent, per desgràcia, completament vigent, i forma ja part de l'imaginari musical de qualsevol persona que hagi passat per l'escoltisme o qualsevol altre moviment educatiu de lleure.
 
L'any 1962, Bob Dylan escrivia "Blowin' in the Wind", una cançó que cinc anys més tard va ser adaptada al català per Ramon Casajoana i Joan Boix (germà de Xesco Boix) com a "Escolta-ho en el vent", interpretada infinitat de vegades per ells mateixos amb Grup de Folk.
 
Enguany, l'Eix del curs gira entorn a la música i l'escoltisme i creiem que "Escolta-ho en el vent" és un títol que representa molt bé el concepte de música i escoltisme. Evidentment és el títol d'una cançó i que curiosament conté la paraula escolta, la seva universalitat ens connecta amb escoltes i guies d'arreu i alhora els seus més de cinquanta anys d'existència fa que uneixi diverses generacions ja que fa molts anys que es canta, avui en dia encara la cantem i de ben segur que per molts anys es seguirà cantant. Tot i ser la lletra original en anglès, la seva adaptació catalana ha arrelat tant profund que podem dir que és una cançó que ens ha servit com a transmissor de la llengua catalana (sobretot en temps difícils) i com a element identificador d'un col·lectiu.
 
Però aquest és només un exemple de l'estret vincle entre la música i l'escoltisme i de com un sense l'altre avui en dia perdrien el seu sentit més ampli. Des de castors i llúdrigues fins a caps, al cau, d'excursió o en un prat verd de campaments, els moments viscuts al voltant d'una guitarra i les nostres veus cantant son instants únics i irrepetibles que perduren per sempre més dins de la nostra memòria emocional.
 
Una mica d'història
 
La relació música-escoltisme va començar l'any 1907 a Brownsea, quan Lord Baden Powell ensenyà als nois del campament la cançó zulú "Ingonyama" coneguda molts anys més tard per ser el tema principal de la pel·lícula El Rei Lleó. Podríem dir doncs que aquesta va ser la primera cançó del món de l'escoltisme, un cant a la vora del foc que va encendre l'espurna d'aquells joves anglesos. Un any més tard, deixava clar el paper vital de la música dins l'escoltisme quan dins la Llei Escolta va escriure: "Un escolta somriu i canta davant les dificultats".
 
Anys més tard, quan l'escoltisme arribà a Catalunya de la mà de mossèn Batlle amb els Minyons de muntanya, les cançons van prendre una gran importància per el seu alt valor educatiu i litúrgic. Segons Jordi Galí, el cant era una de les seves "manies", per una banda recollí la tradició litúrgica dels renovadors de primers de segle així com fou creador i traductor d'un estil de cançons de muntanya. Tant es cantava al local, en actes litúrgics com en els focs de camp. Oriol Martorell constata: La Coral Sant Jordi mai no hauria existit sense el llevat de l'Escoltisme i sense l'empenta de mossèn Batlle.

La música permet desenvolupar la sensibilitat, la creativitat, enriquir l’expressió i canalitzar emocions i sentiments

 
A finals dels anys seixanta va arribar la revolució musical a l'escoltisme de la mà d'entre d'altres de Xesco Boix, Joan Boix i Ramon Casajoana, aquests dos últims com a membres de Grup de Folk. Tant Joan com Xesco van ser escoltes de la mà de mossèn Batlle i més endavant a l'Agrupament Escolta Sant Benet de Sarrià. Van fer arribar a Catalunya les lletres crítiques i poètiques dels grans clàssics del folk nord-americà, com Pete Seeger, Woody Guthrie o Bob Dylan.
 
Un dels grups que ha marcat sens dubte la relació de la música i l'escoltisme és Esquirols, fundat a finals dels anys seixanta i actius fins a meitat dels vuitanta. Segons explica un dels seus membres fundadors, Joan Vilamala, el grup va sortir de forma molt espontània. "Tocàvem la guitarra anant a la muntanya com a monitors d’escoltes i de colònies d’estiu i, de cara a final de curs quan els nois sortien a fer teatre pels pares, els monitors vam decidir que cantaríem. Així és com va néixer Esquirols”. Però de cantar per als pares en una festa escolta, van passar en pocs anys a actuar per tota Catalunya i convertir-se així en un dels grups de referència per moltes generacions a Catalunya i molt més enllà de l'escoltisme.
 
Des d'aquell moment i fins avui en dia l'escoltisme i el guiatge continua sent un "bressol" de futurs músics i artistes que aporten un gran valor afegit a la cultura musical del nostre país.
 
La música com a element pedagògic
 
Educar és quelcom complex, en el sentit que el veritable educador no només és el que domina els coneixements que ha de transmetre, sinó, sobretot, aquell que domina i facilita els processos d’aprenentatge per tal de que els educands vivenciïn o interioritzin tant les idees com les actituds i els valors. Això significa implicar, motivar, fer partícips i comprometre als infants i joves. És aquí on la música pren un paper molt important i sobretot dins de l'entorn de la vida a l'agrupament, un espai de lleure molt propici a desenvolupar-la en el seu espectre més vivencial.
 
Pedagogs i teòrics de l’educació com Dewy, Piaget o Krishnamurti contemplen en les seves obres, les propietats educatives de l’art i de la música. Altres pedagogs musicals com Kodaly, Dalcroze o Willems, a més a més, reivindiquen un reconeixement molt més plausible de l’educació musical en el món de l’educació i aporten diverses i interessants reflexions sobre la pràctica de l’educació musical aplicada a la globalitat de la persona.
 
La música permet desenvolupar la sensibilitat personal, exercir la creativitat, enriquir la pròpia expressió i canalitzar emocions i sentiments. La pràctica musical en grup permet involucrar-se en projectes comuns, desenvolupar habilitats socials i de relació personal, assumir responsabilitats i potenciar actituds de participació i respecte. Fer una immersió al significat més profund de les cançons contribueix a estructurar el pensament, a conèixer, explicar i comprendre el món, i possibilita la reflexió crítica i el raonament fonamentat.
 
Així doncs, quan estem cantant al cau estem fent funcionar una complexa maquinària que genera molts processos d'aprenentatge i socials. Ho fem molt probablement de manera inconscient i no estructurada però els beneficis que aquests aporten a la persona son de gran valor educatiu.


 
Transmissió de llengua i cultura
 
Avui dia els nostres cançoners son plens de cançons de Lluís Llach, Esquirols, Grup de Folk, Xesco Boix, Jaume Sisa, Noè Rivas, Toni Jiménez, Jaume Barri, Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït, Els Pets, i un llarg etcètera de grups i artistes que han fet de la llengua catalana el seu principal vehicle per expressar allò que volen transmetre amb les seves cançons.
 
El que ara ens pot semblar d'una total normalitat és fruit de la lluita i el treball perseverant d'unes generacions que ens han permès ser on som avui. En els moments foscos de la història del nostre país, als agrupaments escoltes es cantaven cançons del moviment de la Nova Cançó, dels grups de folk que van adaptar al català les cançons dels grans autors nord-americans, així com cançons de muntanya, litúrgiques i escoltes tradicionals que ja vans ser adaptades en temps anteriors. Aquest fet va ser molt important per ajudar a mantenir viva una llengua i una cultura que en aquells moments era perseguida.
 
Cada cop que agafem la guitarra i cantem una cançó estem fent quelcom més que passar una bona estona envoltats de bona companyia, estem actuant com a autèntics agents transmissors i preservadors de la llengua i cultura del nostre país, superant qualsevol barrera generacional i d'origen.

Quan cantem al cau estem fent funcionar una complexa maquinària que genera molts processos d’aprenentatge i socials

 
Identitat i cohesió
 
La música és un mitjà molt potent per conformar la nostra identitat personal i col·lectiva, alhora que exerceix també de punt de connexió entre cultures que permet el coneixement i l'enriquiment mutu.
 
Com diu Simon Frith a "Music and identity" "La música construeix el nostre sentit d’identitat pel fet de fer-nos experimentar directament el cos, el temps i la sociabilitat, experiències que ens permeten situar-nos nosaltres mateixos en imaginatives narratives culturals". És a partir d'aquest aspecte identitari en el que reforcem també el valor cohesionador, construint un gran col·lectiu format per la més àmplia de les diversitats unides al voltant d'uns trets identificatius comuns sorgits o afavorits a través de la música.
 
Allò que la música uneix és molt més gran que el que separa, les connexions d'allò que cantem al cau van molt més enllà de l'escoltisme i el guiatge, ens permeten sintonitzar i sentir-nos identificats amb moltes persones i espais diversos, d'altres èpoques i d'altres llocs.

En record de l’Oriol Canals. Que la seva alegria, música i energia perduri dins nostre i de tots els infants. 

 
DEL CAU A L'ESCENARI
 
Extrets de la contraportades d’El Correu “Gent de Moviment” núms. 79, 82, 87 i 88 amb text de Sònia Calvó i Carla Liébana.
 
                   
Pau Vallvé
(Barcelona, 1981)

Músic, productor i compositor, amb projectes com Estanislau Verdet i U_Mä. Va ser membre de l’AEiG Perot Guinarda.

“La música de cau i jo no hem estat mai amics. Tot i així, crec que vaig poder introduir certa música quan era cap, com ara els Beatles, i fugir una mica del cançoner de tota la vida.”

           Joana Serrat
(Vic, 1983)

Cantant i compositora amb 4 discs publicats. Va ser nena i cap a l’AEiG Guillem de Montrodon.

“En les sortides sempre hi havia algú que portava una guitarra i cantàvem tots al voltant del cançoner. Suposo que va reafirmar el que encara no sabia: que sóc feliç fent cançons.”

             
         
Jordi ‘Jet’ Serra (Barcelona, 1990)
Maria Ribot (Manresa, 1990)

Músics i caps de l’AEiG Cardenal Lluch i l’AEiG Cavall Bernat, respectivament.

“Cançons la vaig escriure en el meu primer any com a cap amb dues persones que per a mi al cau eren especials i amb tot un cor de llops i daines.”

          Pau Vallvé
(Barcelona, 1981)

Músic, productor i compositor, amb projectes com Estanislau Verdet i U_Mä. Va ser membre de l’AEiG Perot Guinarda.

“La música de cau i jo no hem estat mai amics. Tot i així, crec que vaig poder introduir certa música quan era cap, com ara els Beatles, i fugir una mica del cançoner de tota la vida.”



Font: El Correu 93, secció Reportatge, pàg. 7. Tardor 2015 · Text: Pol Ruiz (tècnic del Servei de Projectes)
 


Etiquetes

Comparteix