Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

13.08.2019

L’inici de la coeducació a MEG

Reunió de caps, anys 70
Arxiu MEG

Descobrim els inicis de la coeducació a MEG en aquest article publicat a la secció 'D'on va sortir' de la revista El correu.



A final dels anys 60, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van començar el debat sobre si calia promoure unitats mixtes, formades per nois i noies. El canvi va començar des de baix, és a dir, diferents agrupaments acceptaven criatures dels dos sexes, tant a demanda de les famílies que no volien que els seus fills tinguessin activitats separades com per un convenciment ideològic d’alguns caps que creien que calia anar cap aquí. L’any 1969 ja n’hi havia més de 25 que tenien alguna unitat mixta.

No era un plantejament al qual es donés suport des d’instàncies internacionals, ni que inicialment es promogués des dels mateixos moviments, però en el curs 69/70 es va decidir organitzar una comissió que ho estudiés i es van començar a fer reunions conjuntes dels dos comissariats de forma regular. Tot i així, la fusió oficial no va ser fins l’any 1975 i, en aquells anys, va ser un tema de debat continu.

El primer tema de discussió va ser sobre què enteníem per coeducació i la diferenciació entre una unitat mixta i una de coeducativa. Entre els papers d’aquella època hi ha moltes reflexions entorn al concepte atès que es volia anar més enllà de posar nenes i nens a fer activitats conjuntes. Precisament, en una recomanació del comissariat es deia que “cap agrupament es llenci a un treball de coeducació a través d’unitats mixtes sense haver-hi reflexionat prèviament de manera seriosa en consell d’agrupament” (11/12/71).

Es van discutir àmpliament els objectius de la coeducació i dèiem que “l’educació dels nois i noies no es pot produir de manera harmònica, completa i equilibrada si no es fa en el coneixement mutu i la col·laboració” i que només tindria lloc quan hi hagués una intenció educadora de les relacions entre els dos sexes. Algunes frases dels escrits d’aquella època que recullen la visió educativa a promoure, que són ben vàlids encara actualment, explicitaven:

La noia no ha d’estar sotmesa a l’home: tots dos tenen la mateixa dignitat personal

No hi ha d’haver prejudicis de cap mena en l’itinerari de creixement personal

Cal atendre i donar suport a les exigències biològiques de cada un dels sexes i relativitzar tot el que sigui una divisió de funcions i especialització de treballs

 Les relacions de convivència entre nois i noies han de portar tant a l’alliberament dels tabús que planen sobre el sexe com de l’esclavatge que significa la banalització de les relacions sexuals”

Pensem que tota aquesta reflexió es feia en un marc de dictadura franquista i quan la gran majoria d’escoles separaven les noies i els nois.

Un dels problemes molt discutit va ser el de la necessitat de preservar la paritat entre nois i noies en la gestió de les unitats. Se sabia que en organitzacions mixtes els nois acaparen els càrrecs i les noies tendeixen a no optar-hi. En canvi, quan l’organització és femenina sempre hi ha noies que assumeixen tasques de direcció i coordinació. Per tant, es va arribar a l’acord que, a tots els nivells i sense excusa, els càrrecs havien de ser paritaris. També es va intentar que no es perdés el nom de guies (noies) davant del d’escoltes (nois), cosa que ha estat més difícil, ja que tot i que el nom es manté conjunt, de fet tots parlem d’escoltisme i no hi afegim la paraula guiatge.

Segurament caldria retornar-hi perquè, tot i que la gran majoria d’activitats educatives actuals són mixtes, no vol dir que siguin també coeducatives

 
No cal dir que també es discutia sobre aspectes pràctics del dia a dia com, per exemple, si els nois i noies havien de dormir a la mateixa tenda o no i sobre l’educació sexual.
 
Tots els que participàrem en els debats i en com aplicar les idees a la pràctica vàrem aprendre molt. Segurament caldria retornar-hi perquè, tot i que la gran majoria d’activitats educatives actuals són mixtes, no vol dir que siguin també coeducatives. Sens dubte, el repte continua vigent.

Font: El Correu 101, secció D'on va sortir pàg. 18. Estiu 2019  · Text: Neus Sanmartí
 


Etiquetes

Comparteix