Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

02.03.2020

No puc, tinc cau


AEiG Ivarsenc

No puc, tinc cau. Hem repetit tants cops aquesta expressió que fins i tot n’hem fet una dessuadora. No saps com, però la frase s’enganxa mentre substitueixes una tarda amb els amics i les amigues per un fulard al coll. Però aquest canvi defuig la banalitat i s’endinsa en un compromís que transcendeix la persona. És un compromís amb el grup, amb l’agrupament, amb l’associació, amb l’escoltisme. És un compromís amb la societat i amb el territori que implica famílies i comunitats.



La padrina em truca, com cada dissabte al matí, per preguntar-me si vindré a dinar. «No tens excursió amb el cau?». Si la resposta és que no, voldrà saber a quina hora he de ser a Mollerussa. «Hem quedat a les tres perquè hem de preparar el material i les disfresses.» «Llavors a quina hora voldràs dinar? Pensa que he de ficar l’arròs a la paella mitja hora abans.»

Quan ets un infant, anar al cau significa que els dissabtes a la tarda portaràs un fulard al coll i els amics no acabaran d’entendre per què no t’ho saltaràs ni per un aniversari. Segurament, i com a mínim, tres caps de setmana durant el curs acabaràs en una casa de colònies i, per a alguns, serà el primer cap de setmana que dormiran fora de casa. I ho faran amb el cau. El curs passarà volant i, quan arribi l’estiu, culminarà amb campaments. Durant una setmana, deu dies o dues setmanes, aniràs de ruta, de raid, et dutxaràs un parell de cops catalans (no pas mallorquins), et dutxaràs amb aigua congelada i desitjaràs anar al riu després de tallers i activitats a l’aire lliure. Dormiràs poc, riuràs molt i tornaràs a casa brut i esgotat. La família no estarà segura de si ets tu fins a la tercera dutxa, quan recuperis un cert to de pell i ja no t’hagin de penjar d’un penjador perquè t’aguantis dempeus.

Sense saber com, passen els anys. Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les i Trucs. I jo, de gran què vull ser? Jo, de gran, vull ser cap. Per què vull ser el referent igual que ells i elles ho han sigut per mi? Per què vull organitzar campaments, caus, nits de por i gimcanes marranes? Crec que ningú sap el que significa ser cap fins que ho és.

Ser cap significa compromís. Significa comprometre’s que tots els dissabtes hi haurà activitats organitzades des dels més petits fins als més grans. Significa que durant la setmana, l’equip començarà a donar tombs a idees per poder aplicar durant dues hores un dissabte a la tarda. Significa que et comprometràs a venir aquelles dues hores però també a donar-los sentit, a fer el treball previ, és a dir, comprovar que tinguis el material, com s’organitzarà l’equip, quin espai utilitzareu, quina pedagogia podria haver-hi darrere d’aquella activitat.

Som país, persona i espiritualitat. Som país perquè formem persones crítiques sobre la societat actual per ajudar a transformar-la. “No ens tanquem dins un país estereotipat i inamovible, estem oberts a valorar i treballar totes les possibilitats que poden enriquir i millorar el nostre país”. Som persona perquè ens autoeduquem fent camí amb la nostra unitat i amb l’ajuda dels i les caps. Som responsables dels petits grups formats en la unitat i som guies de la responsabilització, de la capacitat d’organització, de l’autogestió i de l’autonomia personal. Som espiritualitat i respectem i acompanyem expressions i sensibilitats diverses. L’escoltisme és compromís amb l’educació. Des dels deu punts de la Llei escolta, passant pels cinc dinamismes i la pedagogia del projecte, i fins a la Promesa.

Ens comprometem a fer les activitats i a portar la logística que hi ha al darrere. Ens comprometem a complir amb unes ràtios i això significa aprovar uns títols i participar en formacions. Cursem els títols de monitors/es i directors/es de lleure per poder dur a terme la nostra tasca de la millor manera possible, en el màxim de formats possibles, i perquè els infants i joves puguin participar tant de sortides de cap de setmana com de campaments. Entreguem memòries, presentem projectes, fem les activitats del Moodle de l’Escola de Formació, signem pràctiques. Ens comprometem a preparar un dossier de campaments amb uns mínims logístics i pedagògics que, segurament, patiran més d’un canvi per coses del directe. I, per si no fos suficient, ens comprometem i participem en altres formacions d’aprofundiment i de branques.

Som ciutadania compromesa. No només els i les caps, sinó l’agrupament en conjunt, incloses les famílies, els infants i els joves. Ens comprometem amb el nostre barri, el nostre poble, la nostra ciutat. Ens comprometem a escala local però també a escala regional i nacional. I no ho dic jo, ho diu el resultat d’un estudi realitzat el març de 2018 i encarregat per la WOSM. El que s’hi deia és que els escoltes som un 16,6% més ciutadania activa que els enquestats que no eren escoltes. També van mesurar altres resultats relacionats en altres criteris com la diversitat, la pertinença, l’activitat física o la resiliència, però són altres temes dels quals no parlem en aquest número.
 
El compromís amb l’escoltisme no és un valor que tothom hagi de mesurar de la mateixa forma, així com no pot agradar el cau a tothom. Algunes persones el tasten 
com infants i potser no els agrada. Alguns i algunes ho tasten durant tota la seva infància i adolescència, però no els acaba de fer el pes això de ser cap. D’altres descobreixen l’escoltisme quan ja tenen edat de ser caps. Les combinacions són infinites, així com les concepcions de compromís. 

Ens comprometem des de la il·lusió i el voluntariat potser perquè ho hem vist créixer des de petits i petites o potser perquè sense haver anat mai al cau tenim la inquietud de canviar el món i deixar-lo millor de com l’hem trobat.

Podríem arribar a dir que deixar l’escoltisme és complicat. Creus que ha arribat l’hora de deixar el cau com a cap, però t’acabes deixant arrossegar per una excursió en què necessiten intendents o uns campaments en els quals necessiten (l’excusa perfecta) un cop de mà. Potser, fins i tot, t’embolicaran abans i en algun punt seràs formador/a d’alguna FOCA, FORMIGA, membre d’un àmbit, i hauràs d’explicar als teus amics què signifiquen totes aquelles paraules. Potser quan passi aquesta temporada de relleu decidiràs que ja s’haurà acabat, però, si penses a formar una família, per alguna raó voldràs portar la criatura al cau i el teu compromís es manifestarà en aquell pare, mare, tiet, tieta, avi, àvia que vindrà a les reunions de principi de curs, que portarà a l’infant ben puntual al cau, que ajudarà a muntar el campament d’estiu i carregarà alguna tenda a la tornada. Potser el cicle tornarà a començar i, com a familiar, entendràs el que significava veure el teu infant tornar de campaments esgotat però feliç. Entendràs les famílies que a principi de curs recuperaven algunes peces de roba perdudes en la motxilla d’un altre infant.

Ens comprometem amb l’agru-pament. Ens comprometem amb les famílies, els infants i els joves que són partícips de l’escoltisme que organitzem a escala local, l’educació no formal i en valors. Però també ens comprometem entre nosaltres. Ens comprometem amb l’equip de la branca per organitzar bé els caus i treballem en equip. Ens comprometem com a equip de caps pel funcionament de l’agrupament. L’Equip d’Agrupament es compromet a cohesionar l’equip de caps i coordinar-ne les tasques, des de la secretaria i la tresoreria fins a la responsabilitat pedagògica i  a la representació de l’agrupament. Taules de Caps, Taules de Secretaris/es i Administradors/es, Taules de Responsables Pedagògics, Assemblees de Demarcació, Assemblea General. Ens comprometem a assistir a reunions amb demarcació i associació per coordinar-nos, reunir-nos i intercanviar recursos i experiències.

Ens comprometem. Per què ens comprometem? Ens comprometem des de la il·lusió i el voluntariat potser perquè ho hem vist créixer des de petits i petites o potser perquè sense haver anat mai al cau tenim la inquietud de canviar el món i deixar-lo millor de com l’hem trobat, amb una bona colla d’amics i amigues, amb la família que es conforma en l’agrupament.

El mòbil vibra i la pantalla s’il·lumina amb un missatge que apareix sobre la imatge de fons. Algú de la colla vol fer un beure a la tarda. Desbloqueges el mòbil, entres a la conversa i et disposes a escriure: “No puc, tinc cau”.



Font: El Correu 102, Reportatge pàg.7-9. Tardor 2019  ·  Text: Júlia Pérez (membre del Consell de Redacció)


Comparteix