Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

03.02.2021

[Reportatge] L’escoltisme i el guiatge amb la cultura popular

AEiG Sant Jordi (Esplugues)
Sergi Costa

Els i les caps dels agrupaments som gent del poble i, com a poble, creiem en la comunitat, la companyonia i l’intercanvi continu d’experiències. Ens relacionem amb l’entorn, creem tramat associatiu i  fem xarxa i tot això volem que els nostres infants, tant dins com fora del cau, també ho facin. D’aquí sorgeix el nostre vincle amb la cultura popular que ens envolta. Ara bé, realment, com hi participem els escoltes?




Text: Ana Rubió (membre del Consell de Redacció Revista "El Correu") 

Des que es va decretar l’estat d’alarma al març fins ara, un dels interrogants més presents aquest any ha estat: i la cultura, què? Tot i haver-se’n reconegut més que mai la importància, ha costat i encara costa assegurar-ne la supervivència. En aquest procés, les entitats sense ànim de lucre s’han vist particularment afectades i moltes no disposen de condicions segures per realitzar la seva tasca.

Entre tot això, i havent viscut un estiu sense festes majors normals, la relació dels agrupaments amb la cultura popular ha hagut de readaptar-se. Això sí, no ha desaparegut la voluntat d'implicació atès que, com expressa el Joan Codina, cap de l’Agrupament de Comte Jofre i Verge de Rocaprevera  (Torelló),

“sentir que la tasca i valors que aprenen tenen sortida fora del cau enriqueix moltíssim els infants i joves”.


Diables, gegants, batucades, Reis, teatre, pastorets, danses tradicionals, Carnaval, Sant Jordi… Si ens parem a pensar en totes les festes i ocasions en què la cultura esdevé el centre de la diada, no acabaríem mai. Sempre hi ha motius per celebrar i què millor que un bon castell o una bona desfilada? 

Escoltes envoltats de cultura
El Codi Obert, en parlar de les tres finalitats de l’escoltisme (País, Espiritualitat i Persona), expressa que “per descobrir-nos i construir-nos, hem de relacionar-nos” i un dels mitjans més potents que tenim per fer-ho és el vincle amb les entitats que ens envolten. L’agrupament Puig d'Afrou (la Cellera de Ter) resumeix en una sola frase el que això significa:

“Participem en activitats del poble i a vegades en creem per al poble”.

Dit d’una altra manera, els escoltes formem part d’altres realitats i alhora compartim la nostra.

L’objectiu d’aquesta interacció és crear xarxa i, en el cas del Puig d’Afrou, gràcies a la implicació de les veïnes i veïns del poble, l’estan assolint. Hi destaquen, sobretot, les curses o caminades populars, els sopars compartits, els concerts i les xocolatades.  En la mateixa línia, l’AEiG Santa Eulàlia (Barcelona - Nou Barris) apunta que organitzar gimcanes al carrer és un recurs ideal per conèixer l’entorn perquè, tot i que no implica una interacció directa amb altres grups, els permet fomentar l’esperit escolta al barri i animar els infants a sortir de la seva bombolla.

Ara bé, els recursos emprats pels agrupaments per  desenvolupar la seva tasca són molt variats, els exemples presentats anteriorment en són la prova. Per això, cal preguntar-se quins formen part de la cultura popular o, més ben dit, què s’entén com a vincle amb l’entorn?

Per a respondre aquesta qüestió, el 2018 va tenir lloc, a la capital catalana, un fòrum d’educació (formal i no formal) i cultura popular. La trobada buscava reflexionar sobre ambdues pràctiques i la seva relació, mitjançant la creació d’un espai exclusiu de debat. Així doncs, a través de ponències, els i les participants van arribar a establir que cultura popular és tota aquella activitat lúdica que permet crear vincles socials, intergeneracionals i interètnics i, al mateix temps, superar prejudicis de gènere, edat, origen o religió.
Aquesta definició demostra que el seu valor és incalculable i, s’hi pot afegir, l’efecte es multiplica quan la relacionem amb formació i aprenentatges. En preguntar-los pels beneficis que genera, tant per a la ciutat com per a l’agrupament, l’AEiG Mestre Güell Roger de Llúria (Tàrrrega) respon:

“Creem diferents espais de treball, maneres diferents d'actuar i coneixem diferents tipus d'activitats; en altres paraules, treballem per millorar Tàrrega i, en el procés, gaudim amb les persones de la nostra ciutat”.

Cal remarcar que cultura també és cantar «Fent Camí», la vetlla del compromís o crear un fil conductor sobre bandolers com el Serrallonga. I cultura és explicar rondalles als infants, que hem sentit contar a l’àvia o fer una descoberta per aprendre a ballar sardanes. Tanmateix, quan parlem dels valors que totes aquestes pràctiques transmeten, Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, defensa que “hi ha coses que, per més que les vegis o te les expliquin, no les pots aprendre fins que no et poses a fer-les tu mateix”.

I això ens porta a pensar: per què fomentar el vincle entre escoltisme i cultura popular? Quina finalitat persegueix?

Fer xarxa o autogestió
Les festes majors, la venda de panellets i castanyes, les roses de Sant Jordi, etc., a banda d’expressions culturals, són també un mitjà de finançament. Qui no ha aprofitat alguna d’aquestes ocasions, per exemple, per recollir diners per marxar de campaments?

Molts agrupaments de Catalunya, de fet, col·laboren en l’organització de festes, concerts o fires per aquesta raó. També abunden els dinars de barri a preu popular. D’aquesta manera, les unitats més grans aprenen a autogestionar-se i a autofinançar-se per poder realitzar els projectes. Aquestes tasques, però, es desenvolupen en un context social molt enriquidor per als infants, amb la qual cosa, més enllà de la part econòmica, sempre hi ha un creixement personal.

Des de l’elaboració d’un pla d’acció fins que es realitza, hi ha tot un procés complex i ple de valors, amb els quals es reconeix el moviment escolta. En poques paraules, els i les joves descobreixen les entitats del barri o les associacions del poble, aprenen a comunicar les seves necessitats i a planificar campanyes de difusió. També activen la imaginació i posen la seva creativitat al servei de la comunitat. I, entre tot això, experimenten el treball en equip i es coneixen a si mateixos una mica millor.

L’AEiG Comte Jofre i Verge de Rocaprevera posa com a exemple una fira de Torelló coneguda com a La TocaFusta, que pren com a eix principal l’ús de la fusta (sobretot en joguines) i a propòsit de la qual organitza diverses activitats. Des de l’agrupament s’hi col·labora activament: alguns preparen jocs i descobertes mentre que els més grans es dediquen a cobrir la barra. Consegüentment, més enllà de fer caixa, els i les caps expressen que “compartim i integrem l’espai” amb altres entitats.

A la Pobla de Segur, en canvi, com que

“allí dalt som poca gent, ja de per si estem totes implicades en les diferents associacions de cultura del poble i la comarca”.

Per tant, en paraules de l’equip de caps de l’AEiG EPS,“com a agrupament potser no ens hi impliquem, però individualment sí”. No obstant, el que sí que fan és organitzar els Jocs del Món un cop a l’any, és a dir, un cau obert a tots els infants del poble per descobrir diferents cultures globals.

Tornant al tema de l’autogestió, marxar a l’estiu no és l’únic desig dels agrupaments. L’AEiG Fent Camí (Tarragona), com molts d’altres a Catalunya, no disposa d’un espai propi i, per aquest motiu, porta uns anys fent extrajobs amb la voluntat de recollir diners per a un local.

Convertir la tradició en una pràctica inclusiva

Quan es parla de cultura popular sovint es prenen referents del passat, tradicions que han sobreviscut gràcies al boca-orella o costums transmesos entre generacions. Aquest reflex instintiu, que ens porta a mirar cap a enrere, és enriquidor quan ens connecta amb la història de la nostra societat. Tanmateix, hi ha molts valors que han estat reconstruïts o repensats d’acord amb les necessitats i la visió del món avui dia. Perpetuar-los sense aquesta actualització a través de les pràctiques culturals, doncs, és perillós i perjudicial.
L’antropòloga Dolores Juliano, al fòrum sobre educació i cultura popular, ho deixa molt clar: “No es tracta de mantenir tradicions perquè són nostres, es tracta de conèixer-les perquè mantenen teixits socials o ens donen les bases per desenvolupar la nostra imaginació i sensibilitat. Poden ser modificades i, gairebé amb seguretat, necessiten ser adaptades i renovades”.

Des de l’escoltisme, cal ser conscient d’aquesta realitat. A l’hora d’explicar una rondalla, per exemple, és important analitzar quins personatges apareixen, quins rols ocupen o quin llenguatge utilitzen. Així mateix, quan s’organitzen descobertes o es participa en actes culturals, cal que els infants els aprenguin a contextualitzar i a entendre’ls amb perspectiva i que, alhora, puguin desenvolupar-ne noves visions i expressions més inclusives.

Brigitte Vasallo, escriptora, formadora i activista LGTB, hi afegeix que “sumar identitats és possible i no és precisament difícil”. Així doncs, si abans parlàvem de revisar la cultura popular per fer-la més inclusiva, ara es tracta de participar-hi per fer més inclusiu l’agrupament a través de la dansa, la música i la cuina entre d’altres expressions.

La cultura Popular sempre a punt!

Les entitats de cultura popular són l’altra cara de la moneda. Castellers, grups de teatre, tabalers, percussionistes, contacontes o bastoners també tenen la seva visió sobre el vincle amb l’escoltisme.

Els Castellers de Sarrià (Barcelona), per exemple, aposten per intentar transmetre els seus valors a l’agrupament del barri a través de diferents tallers. La junta de l’entitat expressa que són

“un moment impressionant de descobriment individual i col·lectiu; una demostració que tots som imprescindibles i que el treball en equip ens permet multiplicar”


Els centres cívics també tenen un paper important en aquesta relació. Sovint organitzen actes, activitats o xerrades tant lúdiques com formatives que els escoltes aprofiten com a descoberta. A més, amb relació a la falta d’espais propis, habitualment acullen els agrupaments en les seves instal·lacions.

En el cas de les trobades populars, les comissions de festa dels barris i pobles estan encantades de comptar amb la col·laboració del jovent. D’aquesta manera, s’intercanvien maneres d’organitzar-se i tant adults com joves aprenen noves formes de gestió.

En definitiva, dèiem que la cultura popular és del poble i nosaltres vivim en un poble molt divers on tothom és benvingut. Aquest plantejament és compartit per totes les entitats que hi participen, inclosos els agrupaments, i és el punt de partida per a qualsevol tipus de vincle. Com diuen els Castellers de Sarrià: “Fem pinya totes juntes”.


Font: El Correu 104, Reportatge pàg.7-9. Hivern 2020

 


Etiquetes

Comparteix