Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Bernat Celaya Comissari de la Demarcació del Barcelonès
17.09.2013

L’agrupament i l’entorn


Valoració del curs entre cocaps. Entre riures i cerveses, un tuit ens crida l’atenció: una unitat de Ràngers i Noies Guia ha fet una obra de teatre pels avis i àvies d’una residència amb l’ajuda d’una petita companyia de dansa.

Se m’escapa un: “Com nosaltres...”. Aquest trimestre també hem fet una obra de teatre. Les diferències? El públic hem estat la mateixa unitat i nosaltres, sense cap experiència dalt l’escenari i sense cap ajuda d’experts.

Ens sentim mals caps. Pensem que segur que els ha costat moltes més hores de dedicació. Ens relaxem, però de sobte ens comencen a venir noms al cap: una amiga que estudia a l’Institut del Teatre, un familiar que treballa a una residència, el regidor que sempre ens demana que participem a la festa major... Potser no hauria estat tant esforç donar una volta més al projecte.

La conversa s’intensifica i apareix el debat que apostar per treballar amb altres entitats va en detriment de la qualitat pedagògica del projecte. Se’ns acosta un excap i diu que res d’això. El compromís social forma part de la nostra identitat com a escoltes i guies. Són un únic concepte, un peix que es mossega la cua, una cosa porta a l’altra. Abans de tornar a marxar, diu que no vol ni sentir a parlar de l’excusa més utilitzada: “els nens no ho han triat i ells són els protagonistes.” Als caps ens toca educar, guiar, acompanyar infants i joves i aquests no poden triar si no són lliures per escollir. És aquí on prenen una importància cabdal les descobertes de l’entorn més proper: entitats, col·lectius, persones, administració...

L’educació comunitària, el treball en xarxa, és la manera més senzilla d’acostar-se al compromís social, de convertir els agrupaments en veritables motors de canvi. Me’n vaig pensatiu, imaginant la unitat de l’any vinent i el que jo podria fer...

Font: El Correu núm. 85, secció MEG Opina. Estiu 2013.


Comparteix