Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Laura Carceller Garcia Cap d’agrupament i cap de PiC a l’AEiG MontsantCim, de Reus (Dem. Tarragona)
18.10.2013

Ampliem horitzons: campaments internacionals a KISC

cap, kisc, campaments, internacional, pic

Laura Carceller.
Laura Carceller.


Abans de viure el que vam viure érem incapaços de pensar una cosa així...

Tot va començar un dissabte qualsevol, bé, no era qualsevol, per nosaltres els dissabtes són especials. El dissabte és el dia més esperat de la setmana, és quan ens trobem després d’uns dies feixucs plens de mil rutines i mals de cap. Els dissabtes ens dirigim al racó de la nostra habitació on sempre deixem el nostre tros de roba més preuat i ens el posem al coll, orgullosos, per sortir corrent cap al cau guarnits amb el nostre fulard blanc i grana. 

Doncs bé, va ser aquell dissabte que tot va començar a ser una il·lusió plena d’esperança, quan vam decidir que el nostre projecte seria viure uns campaments internacionals.

Arrel d’aquest projecte vam començar a entendre que ser escolta i guia era un sentiment molt ampli i et permetia fer coses impossibles. No sabria ben bé com explicar tot el que vam aprendre i sentir, perquè a vegades hi ha emocions que no es poden explicar perquè perdrien la seva essència i s’han de viure, però juntament amb el meu cocap i els pioners i caravel·les vam encetar un camí cap a l’escoltisme internacional. I com sona això d’escoltisme internacional! Doncs sí, fa una mica de por, perquè sona molt gran i desconegut... Però no em penediré mai d’haver tingut l’oportunitat de viure-ho.

Va ser un projecte costós, però vam bolcar-hi tota la nostra il·lusió i entusiasme! També cal dir que durant el procés alguna llàgrima de desesperació va caure, però la nostra unió i motivació no va permetre que el projecte fracassés.

Vam anar descobrint i paint aquests campaments a mesura que passaven els dies i començàvem a fer els preparatius del nostre projecte (descobertes, xerrades, formacions, extrajobs, reunions, planificacions, mirar transport, comunicar-nos en una altra llengua per e-mail, preparar material, activitats, rutes, vetllades, paperassa, etc.). Era un projecte viu, un projecte que ens feia estar les 24 hores del dia pensant-hi, com si fos un fill, vaja.

Després de tots els mesos de preparació i dubtes va arribar el gran dia ple de nervis i emocions... ens esperaven 15 dies a Kandersteg! Al Kandersteg International Scout Center (KISC) a Suïssa, enmig dels Alps. No érem conscients que del 29 de juliol al 12 d’agost viuríem una experiència que ens marcaria un abans i un després.

« Tot el que vam viure ens unirà per sempre, perquè són d’aquells records que et marquen un abans i un després »


El viatge va ser una aventura i no cal dir que el paisatge era impressionant! Ens emmirallàvem i a vegades ens quedàvem muts contemplant-lo. Van ser 15 dies plens d’emocions que costen molt de resumir. Em vénen al cap mil anècdotes, mil sensacions, mil riures, llargues rutes per paisatges paradisíacs, mil... de tot i més! Hem pogut apreciar el paisatge des de dalt, des de baix, des del costat, mentre ens moríem de set i cansament, amb moltes emocions a flor de pell i fins i tot amb llàgrimes als ulls... I amb tot això només podem dir que era al·lucinant!

Llavors te n’adones que tot l’esforç que fas té un sentit, que et són igual totes les hores invertides, tot el que has suat i treballat, el que has sentit i tot el que has aportat de tu mateixa. Perquè quan llegeixes unes línies així de boniques dels teus pioners i caravel·les, aquelles personetes enormes que t’han ensenyat més a tu del que et pensaves, fan sentir-te molt especial i orgullosa de com s’han fet grans per dins i per fora...
 

“Gràcies a aquests 15 dies en aquest racó del món hem crescut no només com a persones, sinó també com a escoltes i guies. Abans anàvem al cau a passar-nos-ho bé, passar els dissabtes i fer coses que potser no fas normalment, però ara hem descobert realment el significat d’aquest moviment i hem après a viure’l més intensament. Hem pogut compartir–lo amb gent escolta i guia de tot el món i ens han ensenyat a veure’l des de diferents punts de vista.

El més important, però, és que dins el cau, tot i ser persones molt diferents entre nosaltres, hem après a conviure com una bona unitat, com un grup que afronta qualsevol dificultat. Durant aquests dies hem compartit fins i tot l’aire, ens hem ajudat mútuament i hem viscut moltíssimes experiències que, tot i que l’any que ve ens separem, ens uniran per sempre.

Finalment als pioners i caravel·les ens agradaria agrair especialment tot l’esforç i dedicació als nostres caps, el Roger i la Laura, sense els quals res d’això hagués pogut ser ni una simple il·lusió. Gràcies de tot cor per ajudar-nos a somiar-ho i acompanyar-nos en aquest últim viatge junts que quedarà al cor de tots.”

(Text extret del discurs dels pioners i caravel·les durant el seu feedback)

Perquè és veritat que tot el que vam viure ens unirà per sempre, perquè són d’aquells records que et marquen un abans i un després en el món de l’escoltisme i guiatge, però sobretot en el teu món interior.

Si hagués de tirar enrere i hagués de resumir tots aquests anys com a cap de Pioners i Caravel·les, sens dubte, diria: “Jo mai mai he sentit que tot estava per fer i tot era possible!”


Comparteix