Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Teresa Fradera Cap a l’AEiG Roc d’Oró de Sant Vicenç dels Horts
02.01.2014

Scoutasmus

La Teresa en una fotografia recent.
Teresa Fradera


Començaré per presentar-me. El meu nom és Teresa Fradera, tinc vint-i-un anys i estudio Gestió Turística i Hotelera a Barcelona. Formo part de l’AEiG Roc d’Oró de Sant Vicenç dels Horts des que era una castoreta i aquest és el meu tercer any com a cap.

Fins aquí, res fora del comú. Doncs bé, aquest any, com molts estudiants, vaig decidir fer una estada a l’estranger, en concret, un Erasmus amb pràctiques a Bèlgica. Se’m feia un món haver de pensar en que aquesta decisió significava deixar el cau. Aleshores va ser quan el projecte Scoutasmus va arribar a les meves orelles. Ser cap al país de destí?! Dit i fet. Tan bon punt em van acceptar les pràctiques vaig enviar la meva sol·licitud i en pocs dies vaig rebre resposta dels “Scouts et Guides Pluralistes de Belgique” amb la següent bona nova: el 25ème Unité Sea-Scouts et Sea-Guides “Port Bruxelles” estava a punt per rebre'm com a cap.

« Els diumenges amb ells són el meu refugi lluny de la “bombolla Erasmus” i de les dificultats de reprendre una vida a l’estranger »

Un cop aquí, l’experiència no es pot definir d’altra manera que genial! Al cau, a Bèlgica, a diferència de Catalunya, es reuneixen els diumenges de 9 del matí a 5 de a tarda. A més a més, resulta que el 25ème són Scouts Marins, això significa que tot el desenvolupament i creixement dels nens el fan a través de la navegació i l’ambient marítim (no n’havia sentit mai a parlar). I el millor de tot és que tot i que encara no domino massa el francès, tant els nens com els co-caps m’han acollit amb molt d’afecte i una enorme hospitalitat.

Penso que vaig prendre una gran decisió. Els diumenges amb ells s’han convertit en el meu refugi on trobar-me, de nou, lluny de la “bombolla Erasmus” i de les dificultats de reprendre una vida a l’estranger. Perquè, tot i les petites diferències, fem completament el mateix: escoltisme, i en certa manera em fa sentir com si estigués a la meva llar.


Comparteix