Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Anna Jorquera Membre de l’Àmbit de Comunicació
21.01.2014

Descobrint l’Assemblea General

voluntariat

Anna Jorquera
Arxiu MEG


La meva primera AGO va ser l’any 2007, havia d’anar-hi sí o sí, ja que havia d’assistir a una assemblea per poder fer FOCA i jo no havia pogut anar a la Trobada 0 ni a l’Assemblea de Demarcació.

25 de novembre, Tàrrega. Tinc una imatge. El teatre ple, moltíssimes persones amb fulard, mai (iquan dic mai és mai) havia vist tanta gent amb fulard, amb camisa, amb insígnies... El meu cap només es feia preguntes: existeixen tants caps? Això és Minyons? Què fa tanta gent perdent un cap de setmana aquí? Què passa a l’AGO que els porta a tots?

« Allà, per primer cop, vaig creure que el món es podia canviar. »

I que estant allà, estàvem treballant per fer-ho possible. I #MEGmocionava...

Han passat els anys. I des d’aleshores he trobat molt important l’assistència a totes les assemblees, perquè no hi ha altre lloc on fer bullir l’olla entre tots, on prendre decisions per direccionar el moviment, on veure més enllà de l’horitzó de l’agrupament, del sector o de la demarcació, perquè anem molt més lluny.

M’han demanat la meva opinió... i aquestes són les línies que en puc escriure, no tinc clar que pugui plasmar-ho. Tants caps junts, tants fulards d’arreu, i tots amb els mateixos objectius, tots treballant hores i hores i hores per les branques, pels agrupaments, PER L’ESCOLTISME. Treballant per “deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.” Això és molt bèstia!

L’AGO és un espai per seguir aprenent, creixent, transformant... i si és cert que hi ha moments que no pots més, no passa res, B. Powell va donar la solució a aquest problema fa molt temps: que no saps què estàs votant?; que no has tingut temps de llegir part de la documentació?; que tens dubtes del relleu que proposen? Cap problema, recorda la primera llei escolta: “fem confiança”.

Font: El Correu 86, secció MEG Opina. Tardor 2013


Comparteix