Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Joaquim Framis i Amatllé Cap d'agrupament de l'AEiG Bernat Perpunter, educador i pedagog social
03.03.2014

Associar-nos per educar la ruptura social i democràtica: la proposta educativa de l'escoltisme català

Joaquim Framis


No descobreixo la sopa d'all si dic que l'actual situació de crisi per despossessió que patim els treballadors i les classes populars catalanes és desoladora i indignant. Els joves i petits creixen en un model de societat que ens empeny a competir a la desesperada per a uns llocs de treball insuficients i precaris. Gaudim d'una publicitat que ens recorda cada dia el que necessitem i no tenim encara, que ens fa sentir malament per no tenir un cos retocat amb photoshop
 
L'escola pública retallada, incapaç i reproductora de l'hegemonia actual es limita passivament a veure-ho passar tot, perduda, feixuga i  anquilosada en el currículum i desarrelada de l'entorn en general. Tot ens porta cap a ser persones individualistes, cruels, cíniques, deshumanitzades, aïllades, depressives; la mercantilització progressiva de tota la vida de les persones en que l'allò públic i col·lectiu es posa al servei de l'oferta i la demanda, convertint ciutadania en clientela. 
 

« Bona part de l'escoltisme d'aquest país està complint amb la funció d'educar ciutadania activa i crítica, però això s'invisibilitza social i mediàticament »

Davant aquesta situació proposo veure alternatives transformadores de llarga trajectòria i amb propostes realment trencadores. Crec que bona part de l'escoltisme d'aquest país està complint amb aquesta funció d'educar ciutadania activa i crítica, però això s'invisibilitza social i mediàticament. Símptoma d'aquest fet el trobem en els moviments socials, on molts dels quadres de col·lectius i entitats transformadores estan formats sovint per ex-escoltes, o escoltes en actiu. 
 
L'escoltisme català treballa per a la transformació social d'arrel, proposant models de persones actives i compromeses, i ho fa com no pot ser d'altra manera: des de la vivència real i significada d'experiències de cooperació, de coneixença i contacte amb la natura, de treball en equip, de progrés i superació personal, de servei en el territori i per a l'entorn. Al “cau” s'aprèn a col·lectivitzar els objectes materials i el treball personal segons la necessitat del col·lectiu.
 

« Al “cau” s'aprèn a col·lectivitzar els objectes materials i el treball personal segons la necessitat del col·lectiu »

Potser si des del món de l'acció social i educativa ens prenguéssim seriosament les aportacions per a la transformació social que fa anys que practiquen els agrupaments escoltes i guies tindríem una pràctica professional menys reproductora, menys aigualida i més compromesa. Faríem un favor als nostres usuaris, joves, infants, “nens i nenes del Mas”, i sobretot a nosaltres mateixos i mateixes: avançaríem en la superació de l'eterna contradicció de l'educació social: reproduir la pobresa i l'exclusió o superar-la? tapar problemàtiques, “contenir” o problematitzar la injustícia i l'opressió? Algunes i alguns fa temps que vam triar. Molts i moltes van anar al cau.  

Article publicat originalment a Social.cat


Comparteix