El cau no és anar un cop a l'any a recollir deixalles del riu.
El cau no és pujar la muntanya més alta que trobis.
El cau no és embrutar-se perquè sí, pintant les parets amb les parts del cos que et rotin al moment.
El cau no és veure qui duu el pitjor dinar a les excursions.
El cau no és postureig. El cau no és una foto amb una frase maca i una cançó d'algun grup semi-alternatiu.
El cau és prendre consciència de la natura que ens envolta i ens ha donat la vida, i de com nosaltres l'hem de respectar i cuidar.

« El cau és la meva vida. Vols que sigui també la teva? »

El cau és assolir amb el grup aquell repte molts cops impensable i, un cop fet, sentir-se satisfet perquè hi heu arribat junts.
El cau és expressió, de totes les maneres possibles, experimentar el propi creixement i explotar la creativitat per poder veure-hi més enllà dels horitzons socials.
El cau és compartir i compartir és viure, ja sigui un tros de xocolata o arròs pastat.
El cau són emocions. És l'art de saber expressar que allò que t'ha marcat i que t'ha fet créixer, permetent alhora fer-ho als que t'acompanyen.
El cau és la meva vida. Vols que sigui també la teva?