Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Clàudia Climent cap de Castors i Llúdrigues a l’AEiG Xaloc (Tarragona)
21.05.2015

Som il·lusos entusiastes

clàudia climent, aeig xaloc, tarragona, cap, opinió

Clàudia Climent


Molts de nosaltres vam aterrar al cau per culpa dels pares: bé perquè en tenien un bon record o bé perquè volien que ens espaviléssim una miqueta. Potser havien sentit que una colla d’il·lusos entusiastes intentaven fer d’aquest un món millor, i les seves armes terrorífiques eren els més petits i petites, que venien plorant després de la primera excursió. I els pares i mares, tossuts, obligaven les pobres criatures a seguir venint.

A pujar cims entrebancant-se, a banyar-se en un riu ple d’algues sense ni tan sols pensar-hi. I també a tolerar i empatitzar amb qui no se sap fer els cordons de la sabata o no li agrada el plàtan aixafat. Arrelar, al cap i a la fi.

Som un col·lectiu difícil d’entendre des de fora: els valents temeraris que van tenir el valor d’entrar-hi pel seu compte segur que van descobrir molt més d'allò que els havien explicat.

« És cert: ens cobreix un entusiasme sospitós, difícil de definir »

Que el més deliciós sigui un arròs enganxat i amb tonyina de llauna calenta, amb sort menjat amb forquilla, després d’una ruta que “et prometo que era de 100 km enlloc dels 15 que deien els caps”.

Que ens convertim en déus de l’Olimp, Minions, o perillosos pirates amb cartró i les mateixes teles velles de sempre. Que exagerem amb l’orgull d’un heroi de guerra mitja cicatriu i quatre rascades, perquè les bones històries tenen dret a ser decorades. Que tenir el fulard com més brut i gastat, més admirable.

Des d’uns Castors i Llúdrigues que s’ajuden amb totes les seves forces els uns als altres a fer la motxilla sense l’ajuda dels caps i que, dues hores després, ho expliquen radiants. Fins a Truc, que es replantegen les coses una vegada rere l’altra, i que tenen el potencial per voler i poder canviar-ho tot.

És cert: ens cobreix un entusiasme sospitós, difícil de definir. És una família, uns llaços, una evolució constant de cadascú. Són quatre parets mal pintades que tenen la màgia per creure que es pot estar sempre a punt.

« Són quatre parets mal pintades que tenen la màgia per creure que es pot estar sempre a punt »


Som potents, i junts, el doble, i volem estar al peu del canó. Gandhi va dir: “sigues el canvi que vols fer al món”. Avui, podem començar per somiar-ho.
 
Aquest text és un “Bona nit” que la Clàudia va preparar per la Sortida amb Famílies de l’AEiG Xaloc de Tarragona de l’abril de 2015. Els caps i les famílies han decidit compartir-lo per si pot servir a altres agrupaments.


Comparteix