Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Anna Maria Capdevila Directora de l'Escola de Formació
14.09.2015

Normal que ningú ens entengui!

anna maria capdevila, equips generals, escola de formació

Anna Maria Capdevila.


Fent la Memòria del curs que estem a punt d’acabar, em dic: “Així, normal que ningú ens entengui! I que ni nosaltres mateixos ens entenguem!”.

Ens queixem: que si cada dos per tres tenim reunió, que si la formació cada cop és més llarga, que si hem de creuar el Principat cada cap de setmana, que si cada cop ens demanen més papers, que si em poso a una altra comissió, que si no tenim relleu, que si...

I quan et poses a fer la Memòria, t’adones que en l’últim curs:

El Claustre de l’Escola de Formació ha augmentat de 149 a 180 formadors;
hem fet 29 cursos de FOCA i FORMIGA amb un augment de 654 a 727 formants;
hem passat de 7 a 11 formacions monogràfiques amb un augment de 60 formants;

hem ampliat els Claustres de formació a dos al curs...

Més enllà de les xifres, ens remetem també a les revisions i valoracions de cadascuna de les formacions que s’han impartit. Aquestes ens plasmen la bona organització dels equips de formació, la professionalitat en el treball dels continguts, la motivació que rau en cada un dels eixos d’animació, la importància de desenvolupar les formacions en ambients agradables...

Però el més important, per sort, continua no essent ni les xifres ni les revisions de les formacions, sinó les vivències de cadascuna de les 1.200 persones que aquest curs han participat de l’Escola de Formació de MEG. Vivències transformadores que, fent una mica el xafarder, fàcilment apareixen en les seves converses o per les xarxes socials. Experiències de construcció de coneixement, d’adquisició d’habilitats i de realització de valors que esdevenen aprenentatges vitals; a més de motors de canvi i transformació a cada branca de cada cau, de cada agrupament, de cada sector i demarcació.

« El més important, per sort, continuen sent les vivències de cadascuna de les 1.200 persones que aquest curs han participat de l’Escola de Formació »


Llavors em torna el dilema: “Com és que ens queixem tant i tants cops sembla que ens saturem?”. I només trobo una explicació: “estimem el treball i volem fer bé les coses” i ho aconseguim.

Per això, uns i altres, sortim d’una reunió amb tres noves reunions marcades a l’agenda; i fem quilòmetres per trobar-nos amb les comissions on ens hem implicat. Per això, tot i augmentar les hores de formació, augmenta el número de caps que es formen. I tot i que les formacions monogràfiques ja no compten hores per al títol de director, cada cop són més caps que es formen únicament pel plaer d’aprendre.

I sí, d’acord, també ens queixem. I ho continuarem fent. Perquè som exigents amb la nostra feina i perquè no volem que la nostra Escola deixi mai de millorar.


Etiquetes

Comparteix