Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Tomàs Genís Membre de l’Àmbit Quelcom es Cou i de l’Àmbit Internacional. Músic.
10.11.2015

Al cau, cantar una cançó és més que cantar una cançó




Diuen que la música és la més comunitària de les arts. La més coral, si em permeteu. I el cau és, entre moltes coses, un lloc segur per aprendre a viure en comunitat. Un lloc per tastar responsabilitats, per descobrir, per perdre el control, per trobar l’espai apropiat en cada moment i en cada entorn. I el cau també és un lloc ple d’eines per dotar d’importància, de significat, totes aquestes experiències. Al cau juguem al joc del petit i el gran grup, al de les cerimònies, al dels projectes, al dels símbols... Al cau, pujar una muntanya és més que pujar una muntanya, i cantar una cançó és més que cantar una cançó.

Pensar en la música i el cau em desperta tot d’imatges. Una enorme rotllana de comiat per uns instants, que un dia refarem. Tota una unitat de Llops i Daines arraulida prop d’una estufa de llenya, que aquesta nit plou i aprendrem una cançó. Que tinguem sort si, quan arribem a la tornada de la cançó, tots els pioners i caravel·les desperten el campament del costat amb les 30 segones veus que intenten fer, a grito pelao.

El fet de cantar tots junts, sovint, transcendeix la mateixa cançó. Quan era castor, no tenia gaire idea de què era això de dubtar del compromís, però cantar Fent camí a Passos amb tot l’agrupament no era menys especial. I quan era llop i mig vagó de tren cantava que volia ser rei, “llepons” i “infal·libilitat” eren uns grans enigmes lèxics. Però algunes coses sí que les entenia. Que volíem fer camí. Que si un era rei, nosaltres també. Que volíem estimar. Que volíem canviar el món. Que volíem créixer. Era (és) un voler que ens empenyia, imperiós. Junts, cantant, apreníem què volíem ser i fer cadascú, individualment.

És indiscutible que la música és una gran eina educativa. Motricitat, ritme, ball, coeducació, confiança... Constantment la fem servir, explícitament, per treballar amb els nostres infants i joves. Però al gran cançoner global de tots els caus trobaríem, de ben segur, un compendi implícit de tot allò que ens mou, ens preocupa, ens intriga, ens motiva, i d’allò que ens fa riure, plorar i somniar. Així, també és indiscutible que la música és una d’aquelles parts de l’escoltisme que ens ajuda a anar una mica més enllà, que ens toca una mica més endins.

Font: El Correu 93, secció MEG Opina. Tardor 2015


Comparteix