Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Mireia Serrano Cap de RiNG de l’AEiG K2 Godwin Austen, Sector IV, Demarcació del Barcelonès
18.03.2016

La gràcia del cau és la seva atemporalitat

Mireia Serrano




L’escoltisme i el guiatge neixen de la necessitat de canviar quelcom de l’entorn. En aquell moment va ser un país en crisi, i una generació de joves sense gaires possibilitats de canviar la seva realitat. L’escoltisme els va donar la possibilitat, si més no, de conèixer una altra realitat en què jugant i explorant podien aprendre aquelles coses que la seva vida habitual no els permetia.

Posteriorment, el Moviment es va anar expandint. A cada indret on sorgia un nou grup escolta hi havia mil raons de si. Inquietuds per part de joves, per part d’adults amb ganes de transmetre experiències, valors, energia i ganes de compartir.

Personalment, per mi el cau neix de la necessitat de compartir dels meus pares. Ells també van anar al cau de petits i van ser caps, i aquí el cicle va seguir rodant. Volien que la meva realitat, els meus límits, creixessin i s’expandissin molt

« La gràcia del cau és la seva atemporalitat, el fet que s’adapta a cada indret i cada moment »

més lluny. Que conegués des d’una perspectiva que ells no em podien donar tot el món que m’envolta i sobretot volien encomanar-me les ganes de no parar de voler aprendre més.

Quan em pregunten quin sentit té el nostre moviment avui dia, el que em ve al cap és preguntar-me si això que creem entre tots té un temps i un espai. Penso que precisament la gràcia del cau és la seva atemporalitat, el fet que s’adapta a cada indret i cada moment. Només li calen persones disposades a reflexionar sobre el que els envolta, amb ganes de participar i no mantenir-se al marge. Gent que vulgui treure el cap i dir la seva. Persones que tinguin inquietuds, i que no cal que canviïn el món començant per la teulada; amb el simple fet de seure amb uns llops un dissabte a la tarda ja estan donant un sentit brutal al Moviment.

Després d’aquesta pila d’anys, que per mi suposen més de la meitat de la meva vida, vull donar les gràcies al sentit que ha fet perdurar l’escoltisme i el guiatge. I gràcies a tots aquells que m’han fet com sóc, que no només són els meus caps, companys, amics..., sinó que sou tots aquells que heu volgut i voleu ser partícips d’aquest món i que heu ensenyat a estimar i a estimar-se a si mateixes a tantes personetes perquè acabin sent tan grans.

Font: El Correu 94, secció MEG Opina. Primavera 2016


Comparteix