Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Clara Capalleras Formant del monogràfic Lideratge personal i coherència interna
31.08.2016

El lideratge compartit com a eina positiva


Clara Capalleras




Sovint la paraula lideratge ens espanta, però tot depèn de la visió i el matís que li donem. El lideratge no sempre va associat a grans masses, sinó que el podem situar a títol personal i col·lectiu. De manera directa o indirecta, des que la mainada és petita treballem el lideratge a les branques. Podem fer escamots o patrulles i allà ens hem de posar d’acord i arribar a un consens.

En aquests moments aprenem a treballar en equip, cedir, posar límits i, de mica en mica, guanyem eines per a les relacions socials. Intentem generar espais de debat, en què totes les idees tenen cabuda i sovint les barregem i en surten de noves i millors. De tot plegat, potser en diria lideratge compartit, ja que si t’hi pares a pensar poques vegades prens decisions del tot sol a l’agrupament, sempre sol haver-hi el consell o una comissió al darrere. Una branca, un agrupament o una demarcació no la fa una sola persona i es compon d’una suma de moltes idees aportades per petits líders amb propostes enriquidores i interessants. 

D’altra banda, també creem espais de lideratge més aviat personal, perquè hi ha certes decisions a la vida que sí que les has de prendre tu mateix. Amb el fulletó de bons dies i bones nits i el llibret de raid, per exemple, busquem crear un espai de reflexió personal i introspecció. Quantes vegades t’ha passat que després d’una vetlla del foc o una dinàmica et trobes que se t’han capgirat tots els esquemes? Segur que més d’una.

Tenir la capacitat d’entendre, escoltar punts de vista diferents, qüestionar-te a tu mateix i ser crític són eines que ens dóna el cau. Les treballem i n’aprenem amb els anys, ens serviran com una eina positiva per liderar-nos a nosaltres mateixos i a grups de persones per seguir el camí que més ens fa ressonar. El lideratge que treballem al cau l’aplicarem durant tota la nostra vida i és una eina molt valuosa, si el basem en l’empatia i l’esperit crític.


Font: El Correu 95, secció MEG opina pàg. 12. Estiu 2016


Comparteix