Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Pol Alberca Formant Formiga III
13.06.2016

Un moviment representatiu, democràtic i voluntari


Pol Alberca


Sempre havia sentit que Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) era un moviment horitzontal. “Tots som iguals i tots tenim el mateix pes dins del moviment”, sentia de boques d'altres caps. Tot i que al cau ningú ho acabava de veure clar, sí que sempre havíem definit MEG, potser sense saber exactament què volia dir i en situacions informals, com a moviment horitzontal.
 
Després d'anar indagant, i sobretot després de tornar del primer cap de setmana de Formiga III, la meva percepció sobre com s'organitzava el Moviment es va ampliar.
 
MEG també és un moviment representatiu. És a dir, que s'escullen unes persones que ens representen a diferents nivells. Des de l'Equip d'Agrupament, que representa als seus caps a les Taules de Demarcació, fins als membres de la Taula Executiva (TAEX). {C}

« Tenim una entitat molt potent, amb una organització que dóna veu a tots els seus caps i dins d'un moviment que vol deixar el món millor de com l'ha trobat mitjançant la transformació social »

Això, al meu entendre, té coses positives i negatives però les primeres superen les segones.
 
Per motius organitzatius i funcionals, hi ha decisions en les quals no tothom pot intervenir, i és per això que s'escullen representants per tal que les puguin prendre en nom de les persones que formen el Moviment. Si parlem de l’àmbit del Consell de caps, trobem l'Equip d'Agrupament que escolta les coses que han estat parlades al consell i ho transporta a les Taules de Demarcació. Si hi ha alguna decisió que no pot esperar, amb el coneixement que tenen caps, intenten ficar-se al seu lloc i prendre una decisió. Tot i això, sempre és bo que la majoria de decisions, sobretot les importants, siguin primer debatudes als Consells dels agrupaments per saber quina és l'opinió real de la gent que forma el Moviment.
 
La nostra entitat també es defineix com a democràtica. De fet ho ha de ser per formar part de les organitzacions internacionals, la WOSM i la WAGGGS, a les quals ja pertany. Som una entitat democràtica i assembleària i això ens ajuda a prendre decisions molt més consensuades i que representen molt millor les diferents opinions que tenim les persones del Moviment.
 
Al meu entendre, aquest model no funciona al 100% sobre el terreny. A l'Assemblea General Ordinària (AGO) tothom té dret a dir-hi la seva, els inscrits tenen també dret a vot i moltes de les coses que es voten o es debaten ja han estat debatudes en els Consells d'agrupament i en les demarcacions. Tot i això, molts dels caps que hi van no estan del tot informats de què es vota i a vegades voten per inèrcia o per confiança amb la gent que s'ha elegit per representar-los. Això tampoc és una cosa del tot recriminable, ja que al ser un moviment representatiu és normal que es confiï en el criteri dels que han estat escollits per representar-nos. Tot i així, seria molt més enriquidor que la gent s'informés més sobre els temes que es tracten per tal de poder tenir una opinió personal i crítica.
 
Un altre tret que defineix la nostra entitat és el seu caràcter voluntari. Gairebé tothom que està dins del Moviment ho fa sense cobrar. Això, com tot, té punts bons i dolents però lloa moltíssim la feina que fan totes aquestes persones. Malgrat tot, hi ha tasques que s'entén que no es poden fer de manera voluntària, ja que requereixen molta dedicació o un determinat perfil professional i per tant hi ha gent que treballa dins del Moviment. Aquests són els que formen part de les Oficines Tècniques de Demarcació o de l’Oficina de Serveis Generals. Per mi, és un fet positiu, ja que som el que som com a Moviment gràcies a la gent voluntària però segurament no podríem fer moltes coses sense les persones que treballen cobrant.
 
Així doncs, crec que tenim una entitat molt potent, amb una organització que dóna veu a tots els seus caps i dins d'un moviment que vol deixar el món millor de com l'ha trobat mitjançant la transformació social. Això ens ho hem de dir i recordar, ja que quan les coses es fan bé, cal remarcar-les. Malgrat tot, també hem de veure què és allò que no fem tant bé i treballar per millorar-ho. Segurament en tenim moltes, però una de les més clares potser és que ens costa donar veu als infants i joves i fer-los participar en la presa de decisions importants. Així doncs, comencem a treballar!


Comparteix