Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Truc 2 AEiG Alverna
23.12.2016

L'impuls del cau

Truc 2
AEiG Alverna


Els Truc 2 de l’AEiG Alverna vam acabar, el curs 2015-2016, la nostra etapa al cau com a ‘nens’. La nostra unitat érem tres noies i tres nois més l’animadora, i teníem ben clar que com a trucs de segon any havíem d’iniciar el procés per triar un projecte que culminés la nostra etapa al cau, que majoritàriament havia començat fa uns deu anys.
Portàvem ja un any com a Trucs

« Crèiem important acabar Truc havent fet un projecte que completés tot allò que havíem rebut al cau, com la sensibilitat i compromís social »

en el que havíem descobert i treballat diversos temes culturals i socials, i après a funcionar com un equip autogestionat i cohesionat. Això va ser el pas previ que s’enllaçava amb l’inici del procés de tria d’un projecte final de Truc. Sense dubte, per a nosaltres era un repte poder trobar una proposta que encaixés al màxim amb tot allò que esperàvem de nosaltres mateixos per finalitzar una etapa al cau tan llarga i plena d’aprenentatge. Crèiem que era molt important acabar Truc havent fet un projecte que completés tot allò que havíem rebut al cau, com la sensibilitat i compromís social, la contribució a un món més just i pacífic i l’acció de voluntariat, entre d’altres.
 
Els nostres objectius ens van fer centrar en la idea de desenvolupar un projecte amb una tasca de voluntariat i que ens permetés conèixer una realitat social determinada. El voluntariat va ser l’eix principal del nostre projecte, i és que creiem que la nostra acció com a escoltes passa necessàriament per realitzar tasques de voluntariat. Tot el que s’educa i es predica en l’escoltisme recau en l’acció. Actuar per poder donar vida a l’escoltisme, per poder transformar l’esperit crític en canvis reals, per petits que siguin. I és clar que la millor manera de resoldre aquest pas cap a la transformació és el voluntariat. Per altra banda, volíem mirar més enllà del nostre entorn habitual, amb el que nosaltres estem acostumats a treballar. Volíem ajudar en algun lloc que ens obrís

« Volíem mirar més enllà del nostre entorn habitual, amb el que nosaltres estem acostumats a treballar »

les portes a una realitat social diferent.
De seguida ens va venir al cap el conflicte amb les persones que fugen dels seus països en situacions molt greus per refugiar-se al continent europeu. El tema dels refugiats era molt intens i actual, i tots i totes ens mostràvem amb ganes de conèixer millor el que passava.
 


Així doncs, després de presentar diferents propostes, vam decidir que el nostre projecte seria fer un voluntariat en un camp de refugiats. Però no era simplement això el que volíem fer. I és que teníem uns objectius plantejats per treure el màxim profit de la nostra aventura. A més d’ajudar, volíem anar en un camp de refugiats per conèixer definitivament la situació en primera persona, per poder tenir contacte amb la gent que es troba allí i per organitzar o prendre part en activitats d’animació i educació a nens i nenes, una tasca a la què sempre hem estat molt integrats com a escoltes i amb la qual pensàvem que podríem aportar coses positives per ells.
Al principi ens sentíem lluny de conèixer suficientment la situació als camps de refugiats com per iniciar la preparació sense abans haver-nos informat. Teníem la idea d’anar a Lesbos, una illa molt propera a la costa turca que s’ha convertit en un punt d’arribada de molts refugiats sirians per poder entrar a Europa. Però no estàvem segurs de la viabilitat

« A Calais, vam estar-hi una setmana. Una setmana que sense cap dubte va ser de les més profitoses de les nostres vides »

d’anar a un lloc on hi ha una situació tan complicada. Ens vam posar en contacte amb una noia amb experiència com a voluntària a diversos camps de refugiats i que coneix de primera mà la situació. Ella ens va fer veure que anar a Lesbos no era una bona opció per a nosaltres. Allí, la vida tant dels voluntaris com de les persones que volen arribar-hi és caòtica, imprevisible i dramàtica. A Lesbos, els refugiats i refugiades acostumen a estar-hi poc temps, és un lloc més aviat de pas. Pel que fa als voluntaris, es requereix gent preparada i formada per a gestionar situacions límit com ho són els rescats de les barques que arriben a l’illa plena de persones. És per això que vam concloure que aquell no era un lloc adequat per nosaltres. Corríem el risc de fer més nosa que servei. Aleshores vam plantejar alternatives.
 
Ens van informar de l’existència de camps establerts a l’Europa Central, com a Holanda i França. Vam posar-nos en contacte amb algunes ONG per preguntar si necessitaven l’ajuda de gent com nosaltres. Finalment, vam veure que l’opció més bona era anar al camp de Calais. El camp conegut com la “Jungla” era un lloc assentat, força més estable que altres i amb una enorme afluència de refugiats, cosa que demanava molts voluntaris, més dels que ja hi havia. El lloc s’adequava molt a la nostra voluntat, ja que hi podríem dur a terme els objectius que ens havíem proposat.
 


Després d’uns tres mesos de preparació

« El que vam viure va fer que tot el projecte, tota l’etapa com a trucs i tots els anys al cau cobressin sentit »

i extrajobs per guanyar diners, vam arribar a Calais el 26 de juny. Vam estar-hi una setmana. Una setmana que sense cap dubte va ser de les més profitoses de les nostres vides. Vam alternar la nostra tasca com a voluntaris de la ONG Care4Calais amb l’estada al propi camp, on vam col·laborar amb dues escoles per fer classes d’anglès a les persones refugiades i per organitzar activitats d’entreteniment amb nens i nenes. El que vam viure conversant i ajudant amb el que vam poder a aquelles persones va fer que tot el projecte, tota l’etapa com a trucs i tots els anys al cau cobressin sentit. I vam ser nosaltres mateixos qui, amb aquest projecte, vam poder fer possible culminar l’etapa  escolta de tots aquests anys.
 
El dia d’avui, el projecte encara té vida. Des que vam tornar de Calais, hem estat entrevistats per diferents mitjans de comunicació, que ens han permès difondre i donar veu al que es viu allí, cosa que també hem entès sempre com un objectiu més del nostre projecte. També estem fent xerrades a escoles, universitats i a altres espais per explicar i aportar el nostre granet de sorra per sensibilitzar a la societat en temes com aquest. Últimament, alguns caus s’han posat en contacte amb nosaltres per animar-se a fer un voluntariat d’aquest tipus.


Comparteix