Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Núria Espinosa Checa Caravel·la de l'AEiG Sant Jaume
17.09.2018

El cau és treballar amb amor per millorar aquest món

Núria Espinosa Checha


Em van preguntar què era allò del cau? I vaig sospirar, perquè davant meu va passar un tren ple de bons records, però tanmateix, em va semblar difícil trobar una definició de diccionari. Els vaig respondre el millor que vaig poder. “El cau és una forma de vida, que t’ensenya a admetre’t ignorant i vulnerable davant la grandesa del món, i a la vegada t’omple de fortalesa i d’un desig vibrant per prendre partit. De sobte, deixes de malgastar la teva existència alimentant un ego insaciable, i construint ponts cap a falses felicitats. Vas connectant, amb el teu jo interior, amb la natura, amb les altres ànimes, amb la bellesa que t’envolta. Derroques fronteres i et sents cada cop més lleuger. Com una ploma al vent. Et trobes caminant, envoltat dels teus companys, tots amb el vostre fulard. L’hora de dinar ja fa estona que ha passat, i encara no has provat tall. Tens gana, tens set, els peus fan mal, i el sol t’està socarrimant. Però res d’això sembla importar, perquè esteu junts i esteu vius, teniu molt a celebrar. Per a mi el cau és essència, és puresa, és la llum que t’omple i surt a l’exterior a través de les teves esquerdes creant ombres úniques. El cau és estimar, respectar, i compartir; compartir tenda, compartir pors, compartir bromes... El cau són els dissabtes a la tarda a la masia gaudint sense fer res d’especial, acabar tots els jocs dient que guanya la diversió, estirar-te en una hamaca i contemplar com s’entrecreuen les branques dels arbres deixant entreveure el cel, el cau són les festes que ens muntem cantant a ple pulmó, o les nits d’ukulele i confessions, el cau és carregar la motxilla dels petits, arreglar el local per fer-lo nostre, el cau és treballar

« El cau és estimar, respectar, i compartir; compartir tenda, pors, bromes... »

amb amor per millorar aquest món, fer panellets o calendaris per recollir calés i marxar a conèixer nous racons, mirar les estrelles i improvisar una reflexió, el cau és adonar-se que el millor de pujar una muntanya és el camí fins al cim... Perquè els escoltes som, i només sent ja som feliços, sempre a punt!” 


Comparteix