Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Sector Tres i Nord (Demarcació Barcelonés)
27.09.2018

Estimat amic Enric

Record del comiat de l'Enric Comas a la Catedral de Barcelona


Estimat Amic Enric,

Avui és dijous. Toca trobar-nos com tants d'altres. Encarar un nou curs: nous relleus, nou equip, nous objectius... Però avui és un dijous diferent. Avui estem aquí per recordar-te.

I de tu, Enric, recordarem moltes coses. Anècdotes sobretot i moments entranyables; Veure't aparèixer amb la teva corbata de trens; les llargues aportacions que feies a foca; la teva voluntat peraprendre't el nom de tothom i com apuntaves a la teva agenda de quin aeig era cadascú; com ens parlaves de tu a tu de qualsevol tema; o com tantes vegades entraves per una porta i ningú sabia d'on havies sortit. Aquests i molts altres són records que ens enduem de tu.

« Per la teva fe. Per fe en nosaltres. Per fe en l'escoltisme. Per fe, en què entre tots estem, efectivament, deixant el món millor de com l'hem trobat »


Dimecres passat a l'església durant el teu comiat, el Pare Pere Borràs es preguntava què devies tenir perquè tanta gent jove vingués per estar amb tu. I avui també tants joves que hem vingut per oferir-te la teva última vetlla de campaments.

Els Jesuïtes no entenien com podia ser que algú de la teva edat sortís dissabte rere dissabte, ben d'hora al matí amb les botes calçades, la camisa per dins i el foulard ben posat i marxés amb els escoltes. El Pare Pere, es preguntava com podia ser. I al sentir-ho nosaltres no vam poder evitar somriure pensant que tenia tota la raó.

Però la pregunta de veritat és, per què una persona de 94 anys ens ha acompanyat a nosaltres: uns joves idealistes. Uns joves que sovint ens equivoquem, que acostumem a fer tard, que debatem eternament allò que per tu era molt senzill... com tu sempre ens has dit: "L'única cosa que heu de fer és més i millor Escoltisme".

Els últims mesos, tot i que et trobaves prou bé, nosaltres ja et notàvem una mica cansat. I no és per menys! Tanta experiència a la motxilla deu pesar. Nosaltres, et proposàvem frenar. Relaxar una mica el ritme. Però tu insistent deies sempre que no. Els teus Jesuïtes no t'entenien i moltes vegades nosaltres tampoc. Però tots coincidim en agrair-te la insistència i fermesa de no deixar-nos anar de la mà en cap moment.

Com podies aguantar tant d'esforç? Per la teva fe. Per fe en nosaltres. Per fe en l'escoltisme. Per fe, en què entre tots estem, efectivament, deixant el món millor de com l'hem trobat. Per això ens deies que potser algun dia afluixaries però que mai deixaries l'escoltisme. Que series actiu fins al dia que ja no hi fossis. I així ho has fet. Així has dut a terme la teva missió dia rere dia al nostre costat.

Gràcies per haver fet camí amb nosaltres, et trobarem a faltar. Sempre a punt.

 



Etiquetes

Comparteix