Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

AEiG Alverna Equip d'Agrupament
01.10.2019

Mai ens cansarem d'explicar la importància de la nostra tasca, però encara menys de dur-la a terme


Compartim el discurs d'agraïment que l'AEIG Alverna va llegir al recollir el Premi Balcó que atorga Òmnium Cultural Tarragonès.
 

Bona tarda a tothom,
 
Ens presentem: som l’equip d’agrupament de l’Alverna, format per la Mariona Sementé, cap d’agrupament, la Lídia Larrañaga, responable pedagògica, l’Albert Villarroya, secretari, i la Berta Manero, tresorera.
 
En primer lloc, volem agrair a Òmnium Cultural Tarragonès aquest guardó, que per nosaltres és un premi a moltes persones. A totes les que durant aquests 50 anys s’han compromès a formar part de l’agrupament, a les famílies per decidir portar als seus fills i filles al cau i fer-nos confiança i als infants i joves, que són el nostre motor.
 
Considerem un orgull que una entitat com Òmnium ens hagi escollit per aquest premi El Balcó 2019. Sou un referent cultural i democràtic, amb una identitat i uns valors imprescindibles per a la construcció d’una societat diversa i cohesionada, i el més important, que tot i les adversitats seguiu al peu del canó, tossudament alçats. Des d'aquí també volem transmetre tota la nostra força a en Jordi Cuixart, a qui segurament el seu passat escolta va contribuir a fer-lo l'home de pau i de lluita que tots coneixem.
 
És molt bonic rebre aquest reconeixement per la nostra tasca. Són moltes i moltes hores les que dediquem al cau i el compromís que agafem com a caps és molt gran, i per tant ens fa molt feliços que tota aquesta dedicació sigui reconeguda desde fora.
 
Entenem que estem avui aquí perquè també se li ha volgut donar valor a l’escoltisme; una educació basada en la vivencialitat i la convivència. El que posem en pràctica al cau és quelcom únic. El model escolta permet que els nens i nenes creixin i aprenguin mitjançant el joc, el treball en equip, el descobriment de l’entorn i el compromís. Al cau, eduquem els infants i joves en el respecte, la confiança, el servei, en l’estima per la natura, en fer bé les coses i en estimar-nos. I tot això ho ensenyem i ho aprenem perquè ho vivim així. Entenem també la nostra manera d’educar com una eina de transformació social. Els escoltes som decidits i afrontem les dificultats sense por, ens sentim ciutadans del món i treballem per la pau, com diuen algunes de les nostres lleis. I per això fomentem l’esperit crític i ens involucrem en la societat, per tal que els infants i joves esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat.
 
Creiem fermament en un projecte tan potent com és educar en el lleure. I per això hi dediquem tantes hores, incansablement i amb molta il·lusió, dissabte rere dissabte, a les reunions, a les excursions i als campaments.
 
Aprofitant que ens doneu la oportunitat de ser a l’Ajuntament - del qual els joves sovint n’estem allunyats- i que tenim aquest micròfon, ens agradaria apropar-vos a la realitat que viuen els caus i esplais de Tarragona. Ara fa uns 4 mesos i durant la celebració dels 50 anys de l’Alverna, vam reunir-nos infants, joves, monitors i caps de l’educació en el lleure de la ciutat per poder expressar la manca de suport institucional que rebem. La sensació que tenim és de desinterès. En molts pocs casos s’està al corrent de la situació de cada entitat, ni tampoc de les necessitats que tenim. En primer lloc, sovint no tenim garantit un espai on poder dur a terme les nostres activitats. Som moltes entitats que any rere any hem de lluitar per mantenir-nos sense rebre cap ajuda.
 
Nosaltres mateixos, l’any 2008, ens vam quedar sense els locals on havíem estat desde la Fundació de l’agrupament. Aleshores es va arribar amb un acord amb l’ajuntament, que ens va cedir un espai de manera provisional, però no teniem cap garantia de poder seguir-hi. Així doncs, durant nou anys, gràcies al suport immens de famílies i antics membres, tota l’entitat va treballar incansablement per aconseguir uns locals propis. A més de la nostra tasca educativa, els i les caps vam començar a treballar per recaptar diners, fins que a finals del 2016, vam poder comprar els que avui ja són els nostres propis locals. Això és molt poc habitual en els agrupaments escoltes, i ens preocupa que, actualment, a la ciutat hi hagi altres agrupaments o esplais amb la mateixa problemàtica, fet que posa encara més de manifest la poca ajuda que rebem per mantenir viva l’educació no formal, una educació tant necessària per a la societat.
 
És potser el moment de crear un espai social on entitats culturals en puguin fer ús? És potser el moment de generar un espai social on les entitats com els caus i els esplais puguin tenir els seu local per poder-hi guardar material, o bé poder-hi fer les reunions?
 
També volem poder formar part de l’organització d’actes amb i per la joventut, o que almenys se’ns tingui en compte, ja que som joves que participem activament en la vida de la ciutat.
 
Per altra banda, quan intentem organitzar un acte o qualsevol activitat al carrer, es converteix en una gimcana burocràtica i com a conseqüència, Tarragona acaba sent una ciutat poc adaptada a la cultura. En molts casos, no es pot assumir la despesa necessària per un acte obert a la ciutat, que contribueix indiscutiblement a transformar l’espai públic i crear una ciutat més activa i participativa.
Els infants necessiten continuar jugant al carrer. Volem seguir omplint les places de jocs, danses i felicitat. Tarragona està perdent motors de civisme, motors que engeguen entitats com les nostres, les entitats de lleure, que dia rere dia i de manera voluntària acompanyem a centenars d’infants i joves de la ciutat.
 
És per tot això que nosaltres, l’Agrupament Escolta i Guia Alverna, com tants altres caus del país seguirem educant convençuts en els nostres valors i les nostres metes, que tenen un màxim comú: deixar el món millor de com l'hem trobat.

Gràcies, una vegada més, a Òmnium perquè aquest premi és una oportunitat per nosaltres de projectar la nostra veu i explicar qui som i què fem des de l'escoltisme català. Mai ens cansarem d'explicar la importància que té la nostra tasca, però encara menys de dur-la a terme cada dia, acompanyant als infants i joves de la nostra ciutat.
 
Esperem que cadascú des de la seva vessant, però mantenint un esperit comú, poguem seguir treballant per construir un món i un país millor.



Comparteix