Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Equip de caps AEIG Lo Merlet
10.02.2020

L'orgull del teu fulard

Equip d'Agrupament
AEiG Lo Merlet


Segurament no seràs la primera persona que ha escoltat la pregunta: "Què és el cau?" Però explicar el significat del cau, què és a la teva vida és com voler explicar el gust de les espècies. Difícil, oi? Ho pots provar, i el que surt dels teus llavis serà sempre tan intens com aquestes, i qui ho vulgui escoltar podrà entendre que és alguna cosa que impregna fins a l'ànima. Qui realment ho entendrà és qui també ho hagi viscut i sentit, entenen llavors el significat total de què és el cau. Perquè el cau et fa ser, et fa sentir i et fa viure.

« Explicar què és el cau és com voler explicar el gust de les espècies. »

L'orgull del teu fulard, el que reps en els teus primers campaments, del color de la posta del sol, blau fosc i taronja potent (no com el del color dels més veterans, que de tant lluir-lo i dur-lo al coll es desgasta de color, ple d'aventures) és en el fons el resum de tot el que intensament has viscut i t'ha fet créixer. Et fa ser valenta quan de petita has d'anar a les fosques fins a la tenda, et fa ser bona companya quan un amic et necessita, generosa quan has de compartir i també col·laboradora quan s'han de fer els serveis.

Et fa estar als llocs més increïbles, i que sense el cau mai hauries imaginat que existissin: racons del Pirineu, les aigües gelades de sant Maurici, les cales desconegudes de Sardenya, algun cim que semblava que no arribaria mai, tempestes, pluges, totes aquelles travesses i excursions, i fins i tot tenir la sensació d'haver estat a un altre lloc malgrat que només n'has sentit a parlar, però se n'ha parlat tant i tant!!

« El cau et fa ser, et fa sentir i et fa viure. »

Et fa sentir les emocions més intenses i completes. El cau et fa viure, la vida de cada dia, sempre amb un repte, sempre en positiu, sempre crític. Sempre a punt.

Totes les vivències del cau et fan sentir les emocions més nobles.... I acabar somrient, plorant o cantant... afortunada de compartir la sopa calenta, el mal de panxa d'algun que altre, la calor inacabable amb la motxilla a les espatlles fins a arribar a aquell lloc on els caps sempre diuen "ja arribem".

El progrés personal. L'educació per l'acció, el compromís, la fraternitat universal, la pedagogia del projecte, el mètode escolta.... Va anar arribat a poc a poc, sent-ne conscient el dia que comences a fer de cap i veus que tots els infants de la teva branca creixeran amb l'acompanyament de l'equip de caps del que formes part. Com vas fer tu, i dels qui tens grans records amb estima. I és que si vas al cau o hi vas anar, recordaràs sempre aquell cap o quel·la que t'ha acompanyat en el llarg dels dies, com algú molt especial.

« Si vas al cau o hi vas anar, recordaràs sempre aquell cap o quel·la que t'ha acompanyat en el llarg dels dies, com algú molt especial. »

El millor equip de caps del món, la millor companyia que t'aporta amistats per sempre. Aprendre més, de nosaltres i d'ells, de les joves promeses, assumir responsabilitats més enllà de la branca, a l'agrupament, a la demarcació... conèixer altres caps, més agrupaments. On a poc a poc, vas veient que això del cau no es troba únicament en aquest petit poble del Palau d'Anglesola, sinó que dóna voltes i més voltes, i arreu del món existeixen més fulards al coll com a bandera.

La meva gent hauria pogut ser una altra, però és la que va ser i em fa feliç. El cau m'ha ajudat a ser, a estar i a sentir. Al cau només li calen persones disposades a participar activament, implicades, amb inquietuds i ganes de compartir el temps a les branques, i amb ganes de reflexionar amb l'equip de caps sobre el projecte i tot el que ens envolta. Res voldria que hagués estat diferent, de tot això, de cada moment aprenem alguna cosa sempre present en el que ara som. Som escoltes al cau i a fora. Perquè els valors de l'escoltisme són els mateixos que necessitem a la societat; compromís, respecte, ajuda mútua, esperit crític... Els nostres pilars: Educació, fe i país.

I ahir, allà present, contemplant com avancem amb els anys, el nostre creador, en Baden Powell va dir fa cent anys: "He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cada un de vosaltres. La felicitat no s'obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera, ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-vos sans i forts mentre sou joves perquè pugueu ser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu adultes. L'estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles hi ha en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no el dolent. Però el camí autèntic per arribar a la felicitat és fer feliç a l'altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat. Estigueu "sempre a punt."

I almenys fins avui, hem estat vint-i-cinc anys a punt.
Gràcies a totes les persones que ahir van fer que fos un dia increïblement increïble. No tenim paraules per descriure el que vam viure i el que continuarem vivint al llarg del temps.

Estem contents, satisfets i molt orgullosos de poder celebrar aquests 25 anys com si fos el primer dia: amb molta il·lusió. No oblidarem mai l'alegria del primer diumenge d'aquell octubre amb vent de primavera. No oblidarem mai tots els nervis d'una llarga espera.

"Continueu essent les espècies que donen gust i amoroseixen el nostre món."


---
Text de celebració del 25è aniversari de l'AEiG Lo Merlet.


 



Comparteix