Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Natàlia Bru Excap de l'AEiG Fent Camí
31.01.2020

On som els escoltes i les guies?

Natàlia Bru


Davant les situacions d’emergència que estem vivint darrerament, on som els escoltes i les guies? Em pregunto si allò pel que vam néixer, el servei, s’ha esfumat o no està ara mateix a l’ordre del dia.

L’escoltisme va néixer l’any 1907 amb l’objectiu de formar persones compromeses, entre altres, prestant servei a la societat. Òbviament ha evolucionat, els temps canvien i és un moviment actiu i en constant renovació que s’emmotlla a les necessitats i característiques del moment, tenint sempre uns principis clars.

Al cau fem projectes d’Aprenentatge i Servei amb els infants i joves: des de senyalitzar camins, fins a implicar-nos en projectes socials. I és lícit, s’ha de fer i en cap cas ho critico. És més, en podria ser un aprenentatge, una mena d’entrenament.

« Som escoltes a temps parcial? Si ser escolta és una manera de ser i fer, perquè no ens arremanguem quan és necessari? »

Al mateix temps sempre diem que mai es deixa de ser escolta, que és una manera de ser i de fer. I és cert, el cau ens ajuda a créixer i viure de forma compromesa i solidària, així com ens aporta sensibilitat cap a qüestions ambientals i socials. Però... som escoltes a temps parcial? O realment mai deixem de ser escoltes? I si ser escolta és una manera de ser i fer, perquè no ens arremanguem quan és necessari? On som els escoltes i les guies en situacions d’emergència?

En poques setmanes hem viscut dos grans episodis catastròfics al nostre país: les riuades a finals d’octubre de 2019, i el temporal Glòria al gener de 2020. I nosaltres, on érem? Les estem veient passar...?

Si és cert que vam néixer per fer servei, i actualment és un dels eixos del projecte educatiu de l’escoltisme, com és que no prenem partit en aquests casos que requeririen la nostra implicació? Ens preocupa més treure un bon comunicat i que aquest sigui compartit a les xarxes socials, que no pas prendre partit. M’inquieta que no siguem conscients que la vida és al carrer, i no dins d’una pantalla. I òbviament hem de fer comunicats, i compartir la informació; però crec que això ha d’anar acompanyat d’una acció real.

Podríem tirar enrere, i veure els múltiples serveis que l’Escoltisme català va prestar durant la Guerra civil. I veure com fa gairebé 60 anys els escoltes i les guies van tenir un paper clau a les riuades del Vallès. A altres països trobem també grans exemples, com al gener de 2010 el moviment escolta haitià va prestar servei després del terratrèmol, o a Líbia el 2011 el moviment escolta es va encarregar de distribuir material sanitari als hospitals de campanya.

Amb tot això només vull compartir una inquietud que fa dies em ronda. Pretén ser una reflexió sobre on anem i on va l’escoltisme català.

Sempre a punt
(Perquè... va d’això, oi? Nosaltres sempre estem a punt, i disposades a servir!)


Comparteix