Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Eduard Garcia Cap de l'AEIG Erol
06.03.2020

Al cau he après tot allò que mai una escola et pot donar: lliçons de vida essencials

Eduard Garcia


Avui 22 de febrer, els escoltes i guies celebrem la #DiadaPensament2020 on recordem tot el que aquesta aventura ens ha donat.

Enguany, fa 15 anys que sóc en un agrupament escolta, 10 com a infant i 5 com a cap, més de la meitat de la meva vida i segurament mai podré agrair prou als meus pares la decisió que van prendre d'apuntar-me a viure aquest món. Sóc qui sóc per aquesta elecció.

« Mai podré agrair prou als meus pares la decisió que van prendre d'apuntar-me a viure aquest món »

Al cau he après tot allò que mai una escola et pot donar, lliçons de vida essencials que massa sovint l'educació formal passa per alt quan deixem de banda la construcció de persones i ens centrem només amb el contingut de cada matèria.

Al cau, he plorat per poder acabar un cim i  després celebrar-ho amb llàgrimes els ulls. He sentit els meus companys com la meva família. He rigut de cansament fins a la sacietat, he vist llocs i descobert aquest país pam a pam, estimant l'entorn i la natura que ens envolta.

He après a cop d'aventura que l'austeritat es la millor arma que tenim enfront aquest món malalt de consumisme i capitalisme desbocat. M'ha fet saber qui sóc i perquè sóc així,

« Al cau he après que a on jo no arribi arribarà un altre company »

els meus defectes i les meves virtuts i que a on jo no arribi arribarà un altre company.

Comprendre que no podrem transformar aquest món si abans no ens transformem a nosaltres mateixos i que sí, una altra societat és possible perquè l'escoltisme i guiatge també és prendre decisions, enfrontar-se a contradiccions i pors, veure com de valuós és el nostre temps.

Al cau, m'he enamorat, he entès que la vida sovint es més fàcil del que pensem i que ser feliç també es qüestió d'un mateix. He fet d'amics, companys de vida, que sense el cau mai hauria pogut conèixer i que m'han fet millor com a persona dia rere dia.

Per tot això no ens hem de cansar de reclamar el nostre espai, i que les administracions públiques deixin de menystenir aquest moviment. Que deixin d'una vegada de fer decrets sense la nostra veu, que elititzen i mercantilitzen el lleure a favor d'iniciatives empresarials.

Que es creguin aquest moviment que construeix futur, que ens donin oportunitats sense límits impossibles de complir. Que comprenguin la dimensió educativa que hi ha al darrere de cada activitat

« Volem que es comprengui la dimensió educativa que hi ha al darrere de cada activitat feta de forma altruista i que la nostra edat no sigui un obstacle per fer-nos sentir »

feta de forma altruista i que la nostra edat no sigui un obstacle per fer-nos sentir.

Protegir aquest model de vida és feina de tots, si a cada decisió fem més difícil la viabilitat d'aquest projecte, estarem condemnant aquesta societat a la seva misèria. Enfonsant el potencial del nostre jovent i infants en el dia de demà.

D’aquí poc, quan deixem el fulard a un armari, mirarem enrere i veurem que hem gastat els nostres caps de setmana en fer un món millor. Posant els infants i joves al centre, fent-los protagonistes, crítics i responsables del futur que vindrà. Escola de vida i de valors.

El sempre a punt com a lema de vida, en els moments més complicats i en les nits més fosques. Servei als altres per fer el món cada dia millor Dos colors, un fulard i tones de dedicació, esforç i il·lusió de forma voluntària. Sabem que fem i quin és el camí a seguir.

Per això i molt més, #somdecau.


Comparteix