Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

David Guàrdia Exmembre dels Equips Generals, de la Demarcació BLL/G/AP i de l’AEiG Nostra Dona de la Salut
18.04.2013

Servei 2.0


El servei que fem des de l’escoltisme és, sovint, motiu de debat. Al meu parer hi ha alguns criteris que poden millorar-lo, com són la sostenibilitat en el temps (del projecte o dels resultats), la clara transformació de la societat i de l’entorn, la generació d’un procés educatiu (propi i extern, de sensibilització), el desenvolupament del sentit crític o certa coherència ideològica (del projecte i de l’escoltisme).
 
Per il·lustrar aquests criteris 2.0, necessaris en la desigualtat que vivim, posaré un exemple proper (i sense recórrer a tòpics ianquis com ajudar la velleta a creuar el carrer, que això més que un servei seria de sentit comú...) que em genera alguns dubtes. Es tracta de col·laborar en un recapte del Banc d’Aliments. Aquest projecte promou una transformació real en la construcció d’alternatives equitatives o reforça un model assistencialista i que pot estigmatitzar les persones que el fan servir? Sensibilitza en les causes de la pobresa o se centra bàsicament en les conseqüències? Exigeix o eximeix els poders públics de la desigualtat (que, per cert, també inciten a comprar pots de cigrons)? És una acció sostenible en el temps per garantir el dret a l’alimentació de tota la població?
 
Finalment, alguna cosa em grinyola quan veig voluntaris i voluntàries promovent la compra, en nom de la solidariat, davant dels mateixos supermercats que escanyen productors, precaritzen el treball o practiquen directament l’antiecologisme.
 
No ens estressem. Un cop fet l’intent de fer d’aquest espai quelcom una mica més provocador (i amb l’únic objectiu de fomentar la reflexió crítica sobre la qüestió) poso el fre. Per incoherent i servei, i no 1.0 si no “autènticament 0.0”, el de l’entitat bancària patrocinadora i col·laboradora del Banc d’Aliments, que amb els diners de tots i de totes va tenir beneficis de 1.185 milions d’euros (2011), un import força superior a la despesa prevista pel govern el mateix any per cobrir una necessitat bàsica de la població com és l’alimentació.

Font: El Correu núm. 84, secció MEG Opina. Primavera 2013.


Comparteix