Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Marta Ortega responsable de l’Àmbit de Mètode i Formació
20.06.2012

Al rescat!


Donada la situació actual, quin és el repte que tenim els escoltes i les guies entre les mans?

Quan llegim, veiem o escoltem les notícies ens adonem que ja la tenim aquí. Aquella cosa ben grossa, ben grossa que li passa a cada generació se’ns ha presentat davant dels nassos, una mica avisant, però també una mica per la porta del darrera i ja la tenim aquí. No es tracta d’una guerra, ni d’una epidèmia... es tracta d’una altra cosa, tot i que té elements de les dues anteriors. I ens afecta! Oh, i tant! A cadascú a nivell personal de forma diferent, a nivell professional i també a nivell familiar… però és hora que ens adonem que també ens afecta com a Moviment, com a caps de branca, com a responsables associatius, com a agrupaments, com a exmembres, etc.

El nostre escoltisme té un pilar fonamental: el país. I podem fer molts debats sobre què significa dir que treballem pel país, a quin país ens referim, etc., però és en moments com aquests en els quals ens adonem que més enllà de fronteres o de conceptes, el nostre país està patint. Que necessita ser cuidat, però sobretot necessita ser sacsejat, estimat, impulsat i liderat.

​Al llarg dels anys ha calgut treballar per la llengua, pel respecte al territori, per les institucions, pels que més ho necessitaven, per la inclusió... i ara? Doncs ara ens hem de plantejar què és el que cal fer. Ara, l’escoltisme necessita que cada cap del Moviment, més enllà del dia a dia i dels projectes concrets, sigui capaç de mirar endavant i plantejar-se quin és l’escoltisme que necessita el nostre país i llençar línies d’actuació i programes concrets per arribarhi. Com a moviment d’educació en el lleure tenim un paper molt rellevant i ens l’hem de creure, assumir-lo i actuar en conseqüència. Ara ens cal, un altra vegada, ser capdavanters i estar a l’alçada de les circumstàncies, com si de superherois amb capa i calçotets per sobre dels pantalons es tractés. Ara, toca anar “al rescat”!

Font: El Correu núm. 81, secció MEG Opina, estiu 2012. 


Comparteix