Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Recull de premsa

Nació Digital
13.09.2019

Campaments i rutes: Un altre estiu amb l'AEIG Pare Claret (II)


AEIG Pare Claret Solsona



L’Agrupament Escolta i Guia (AEIG) Pare Claret clausura, un any més, un estiu amb molt bones experiències i moments a la memòria. De fet, és el que tenen els campaments i les rutes, que et permeten fabricar records a cops de rellotge. Sona paradoxal, però aquests records que per res del món són resultat de cap producció en sèrie ni de cap dèria comercial, sinó de peces que funcionen a partir d’uns engranatges plens de voluntat, il·lusió, empenta, motivació i compromís, són capaços d’aturar el temps. Són records que impregnen tant els caps com els infants i nois i noies que fan possible instants tan preciosos de tal envergadura.

Els campaments i rutes d’enguany no han estat menys i ara que l’estiu desa les veles i la tardor no vol tardar des de l’agrupament creiem que és una bona ocasió per fer-vos partícips de les vivències viscudes durant les estones estivals d’enguany. Aquesta ocasió ens permet endreçar la capsa de fotografies, que amb els campaments i rutes d’aquest curs, s’engreixa degudament.

La branca dels Pioners i Caravel·les van ser els primers a posar rumb a la seva ruta, que va partir dels Pirineus el 3 d’agost i va finalitzar a la costa l’11 d’agost. Els i les escoltes de la camisa vermella van començar ascendint el Puigmal i van acabar les etapes de muntanya al Canigó, tot coronant cims com el Noucreus, el Pic de Freser, el Pic de l’Infern i el Pic de Bastiments, entre d’altres. Van ser etapes d’alta muntanya molt dures, de cansament, dolor i, fins i tot, alguna llàgrima, però sobretot, de molts riures. Tot i així, l’esforç sempre té la seva recompensa. 

P/C ascendint la Xemeneia del Canigó


Pioners i Caravel·les (P/C) al Pic Superior de la Vaca (2.823m)

D’aquests dies mai oblidaran les vistes, el companyerisme, la cohesió de grup aconseguida i les tardes de relax al costat del riu tots junts. Després de baixar el Canigó, van anar en bus fins a Perpinyà, on els va acollir un agrupament a dormir al seu cau. Segurament, aquella nit passarà a la història pels tips de riure que es van fer jugant al pati. L’endemà el tren els va dur a Portbou, on van passar el dia entre sorra i aigua salada.


P/C fent cim al Canigó (2.785m)

Els quedaven tan sols dues etapes tranquil·les que consistien a vorejar la costa pel Camí de Ronda fins a Llançà i el Port de la Selva. En definitiva, ha estat una ruta de contrastos, de cansament i relax, de riures i llàgrimes, de platja i muntanya, però sobretot d’escoltisme i de cohesió de grup.




P/C acampats al circ muntanyós d'Ulldeter

Per acabar, la motxilla dels més grans de l’agrupament - els Trucs - aquest any no s’omplia de menjar, roba d’abric i elements de supervivència per passar uns dies a la muntanya; es podria dir que marxaven amb la motxilla una mica buida, esperant omplir-la durant el viatge.



Trucs a Granada amb l'Alhambra de fons 
Els carrers de Granada, la màgia de l’Alhambra, el cim del Mulhacén i la feria de Màlaga han vist com el grup de nois i noies apretava els seus llaços i s’anava convertint en una família. I la motxilla com ha tornat? Doncs plena a arrebossar de rialles, balls, històries i moments viscuts però, sobretot, plena de persones que sempre recordarem. Ah, i d’unes ganes immenses de començar el nou curs, ja sigui a trucs de nou o com a futurs caps!


Trucs fent camí al Mulhacén (3.478m)
I ara, un cop donada per endreçada la capsa de fotografies, posem la mirada en aquells retrats que seguiran i seguiran. Potser més o menys ordenada, la capsa de fotografies seguirà obstinada amb el pròleg del destí, que ens empeny a viure el cau intensament.

Avui tenim corda per seguir pedalant. Avui creiem que tenim la sort de saber el que tenim! 

 

Publicat originalment a Nació Digital

Comparteix